divendres, 10 d’abril de 2020

CINEMA: LOS DIEZ MANDAMIENTOS

Avui, Divendres Sant, l’he vista, per enèsima vegada. Què hi voleu fer? M’encanta! 

Hi ha hagut noves versions d’aquesta pel·lícula, com ara Exodus: Dioses y Reyes, de Ridley Scott (EUA. 2014), però a vegades aquestes noves versions destrueixen el record original, la primera impressió. No m’agraden gaire les segones versions, perden l’essència. No nego que n’hi hagi de bones...

L’exagerada interpretació dels artistes amb els seus gestos estrafolaris i posats desmesurats i l’excessiva teatralitat són la gràcia del film, que hem de situar en el temps i, per descomptat, hi afegeixo la veu del narrador que sembla que reciti les notícies del NODO. 

És una pel·lícula llegendària, amb efectes especials propis dels anys cinquanta, gràcies als quals va tenir l’únic Òscar, als efectes visuals, encara que avui resultin molt antiquats. Inoblidables els ja desapareguts Charlton Heston, Yul Brynner, Anne Baxter, Edward G. Robinson, Yvonne De Carlo o John Derek. Mereix especial atenció la banda sonora. No va ser premiada, però segur que la recordareu si torneu a veure la pel·lícula.

Tota la canalla de l’època ens fèiem l’àlbum. Va costar acabar-lo, però ho vaig aconseguir. En cada escena reconec els cromos, o en cada cromo reconec l'escena!


🎦  LOS DIEZ MANDAMIENTOS, de Cecil B. DeMille
EUA, 1956
Música: Elmer Bernstein, a qui arribà l’èxit a partir d’aquesta banda sonora. 
La pel·lícula és la història de Moisés a l’Antic Egipte, que renuncia a la seva vida a la cort del faraó Ramsés per conduir el seu poble a la terra promesa. 
Es manté com la sisena pel·lícula més taquillera de la història. 
Tràiler en anglès: https://youtu.be/1LKUpWvnubU



I amb els Deu manaments gravats en Taula.
El ball pírric t'enduu; i deixes l'aula
Disfressat de burgès, i al cor, un llir.

Josep Vicenç Foix (Sol, i de dol, 1947)






DIVENDRES

Divendres, faves tendres! I avui Divendres Sant, dia en què els cristians commemoren la passió i la mort de Jesucrist. Se celebrà originàriament a Jerusalem fins que passà a Roma i d’aquí a tot el món occidental.

Però divendres ens ve de l’adoració a Venus, la deessa de l’amor, la fertilitat i la bellesa, de la mitologia romana. Dies veneris (dia de Venus) va passar a ser divendres en català, mantenint la fórmula llatina. Altres llengües romàniques com l’italià i el francès, venerdì, vendredi, afegeixen el ‘dia’ al darrere. El castellà l’elimina, viernes, com també altres llengües properes com l’asturià i el lleonès, vienres, i el gallec, venres.

L’equivalent de Venus a la cultura germànica era Freia (Freya, Freyia, Freja, Freyja...), de la mitologia nòrdica. És també la deessa de l'amor i la fertilitat. d’aquí que en anglès es digui Friday, en alemany Freitag, i en noruec i suec, Fredag.

Divendres Sant, a collir frígola al camp –diuen a Tortosa.

La tradició cristiana considerava que el divendres era el pitjor dia de la setmana, perquè en aquest dia van pecar Adam i Eva, van començar la Torre de Babel, es va iniciar el diluvi, va néixer Judes el traïdor, i maten a Jesucrist, poca broma! Si plou en divendres, i a més a més trona, es veu que arriben pestes, fam i grans desgràcies. Ull viu! Per això Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar. 



🎦   VIERNES 13, de Sean S. Cunningham
EUA, 1980, amb algunes nominacions.
Uns joves arriben en un campament d’estiu on fa uns anys va morir un jove ofegat al llac.
Història de terror, assassinats, sang i fetge... tot plegat en divendres, un dia de superstició. Tràiler: https://youtu.be/gz3MkaQ85i0


E demà qui és lo diuendres de Passió han elets los més forts... per entrar dins lo castell.
Joanot Martorell (Tirant lo blanc, s. XV)





dimarts, 7 d’abril de 2020

SI SÓN ROSES, FLORIRAN. Recull col·lectiu.

És cert que les imatges són independents... i també les paraules poden desfilar sense imatges, però si les unim ens pot aparèixer un objecte diferent on la imatge i la paraula cerquen altres sensacions. Us presentem setze relats curts, setze visions de la mateixa pintura. Les històries ens parlen del color, del filferro, de les punxes, de la mentida, de l’absència, de la primavera, del bes, de la insolència, dels esqueixos, del desert, de la llavor... 

Ara només cal que sigueu indiscrets i obriu l’enllaç. Tot vostre!

Ció Munté

Creació col·lectiva. 16 textos inspirats en la pintura 'Si són roses, floriran', de Marc A. Pérez Oliván. Març 2020










diumenge, 5 d’abril de 2020

AUTE

Luis Eduardo Aute, el poeta, el cantant, el pintor, el polifacètic artista ha mort avui, 4 d’abril de 2020. 

De totes les cançons, em quedo amb Al alba. No només perquè sempre m’ha agradat, sinó perquè va ser cançó capdavantera en la protesta de finals de la dictadura franquista. Era una cançó contra la pena de mort, disfressada com a cançó d’amor per evitar la censura, que es va relacionar amb els afusellaments, millor dit, els assassinats, de 1975. 

Després de sentir Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga... tothom va entendre que estava escrita per als empresonats.

La millor versió –perquè n’hi ha hagut moltes-, la seva: 
https://www.youtube.com/watch?v=ph3hhsogncI

🎦 AUTE RETRATO, de Gaizka Urresti
Documental sobre les millors actuacions en els 50 anys de carrera musical i artística (2019). Nominada a diversos premis. Tràiler: https://www.dailymotion.com/video/x7kgj5c




AL ALBA 
Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga.
Quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas.
Comen las últimas flores.
Parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga.
Quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas.
¿No te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza?
¡Maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana!

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga.
Quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Luis Eduardo Aute