divendres, 26 de juny de 2020

EL SOBRE

Dibuix: Eulàlia Barceló Vilella
De la bústia sortia un sobre, més gran i gruixut que els habituals. Normalment sempre hi havia propagandes, revistes i factures per pagar, que després s’amuntegaven al despatx. Estava escrit de forma impecable, amb lletra rodona, ben feta i clara. Anava a nom seu i això ja em va emprenyar.

Em vaig acostar al penya-segat i amb tota la força de què vaig ser capaç vaig llençar-lo a mar. Encara vaig resseguir-lo una estona amb la mirada mentre les ones se l’enduien. Què s’ha cregut!

L’endemà em va venir a trobar, satisfet i content, com si res no hagués passat. 

- Vaig fer analitzar el Picasso. És autèntic! T’arribarà dins d’un sobre a nom meu. S’han equivocat, era per a tu. Que no l’has obert?

El dibuix de Picasso que vaig trobar a dins del diccionari de l’avi ja deu ser camí de Mallorca.

- Poll ressuscitat!... Així t’envestís un vol de vespes!










diumenge, 21 de juny de 2020

EL SOL S'HA ATURAT

foto: Estel Bové Munté  (Egipte)
Avui és el solstici d’estiu, del llatí solstitĭum, que vol dir literalment sol aturat. Avui deixem enrere la primavera i entrem a l’estiu. En teníem moltes ganes perquè la primavera 2020 no la desitgem ni al pitjor enemic, perquè ens ha pres molta gent, ens ha inculcat la por a sobre, ens ha deixat un país orfe d’objectius i, a més, ens ha robat les festes, les trobades amb la família i amb els amics i ens ha emmalaltit el cervell després de tantes hores davant les pantalles.

El dia és l’espai de temps en què el sol és damunt de l’horitzó, és a dir, des que surt fins que es pon. Bé, doncs hi ha un dia a l’any que el sol s’hi passa el màxim de temps possible a l’horitzó i és justament avui, 21 de juny, el dia més llarg de l’any. I, naturalment, també tindrem la nit més curta!

Al juny comencen les festes del foc. Les festes paganes encenien fogueres per celebrar que el sol s’estava quiet al cel durant més temps que els altres dies. I nosaltres hem mantingut la tradició per Sant Joan, però les revetlles i les fogueres hauran d’esperar. I és una llàstima perquè no tindrem ni foc ni festa major ni res que s’hi assembli. La pandèmia ens ha deixat buits de tantes coses que anem circulant una mica zombis, sense horitzó.

Consolem-nos una mica amb LA NIT DE SANT JOAN, de Jaume Sisa, una irrepetible cançó, de foc i festa: https://www.youtube.com/watch?v=lsWVX27nZPg


🎦   SOLSTICE, de Daniel Myrick

EUA, 2008
Va, avui una de pooooooor!
Després del suïcidi de la seva germana bessona, una noia invita els seus amics a passar uns dies al camp. Aviat començaran les escenes de terror i de misteri que envolten la casa del llac. 
Si us agrada el terror és una bona aposta per quedar-vos quiets a la cadira!





La fita és un solstici
desmesurat, un àpat de prodigis
que contradiu el ritme de les fulles,
la llenca d'or d'alguna platja ignota
i el blau profund d'aquella mar que els somnis
han dibuixat al blanc de la memòria.

Miquel Martí i Pol (Algú que espera, 1991)