divendres, 1 de gener del 2021

OBRIM PORTES AL GENER


Devem al déu romà Janus el nom del primer mes de l’any. És el déu de les portes, de les dues cares, dels inicis i els finals de les coses. Janus està situat entre els dos anys, acomiada el vell i obre la porta al nou, i els romans li oferien sacrificis perquè guardés les entrades de les cases. Se’l representa mirant endavant i endarrere, i per això diem que entrem a l’Any Nou. Enguany li agrairem que sigui diligent a tancar la porta de 2020 que tanta desgràcia ens ha portat. 

En general, hem estat bastant fidels al déu de les portes perquè són moltes les llengües que mantenen l’arrel llatina Ianuarius. En català, gener; en castellà enero; en portuguès i gallec, janeiro i xaneiro; en francès, janvier; en italià, gennaio; i fins i tot l’anglès i l’alemany, January i Januar.

El calendari julià, implantat l’any 46aC, començava el mes de març i tenia 10 mesos. El calendari gregorià, establert pel papa Gregori XIII el 1582, és el que avui correspon a l’estàndard internacional.

Gener de 2021 és l’inici d’un any difícil i complicat. Tindrem vacuna, però no eradicarem la pandèmia, que ens continuarà flagel·lant molt de temps més. 

Jo no voldria ser a la pell dels qui van al davant de les mesures sanitàries per la Covid19, però han d’entendre el desconcert. De tot el que s’ha dit i escrit en aquests mesos em quedo amb això: hi ha països que poden tancar-ho tot perquè poden pagar, n’hi ha d’altres que ho han d’obrir tot perquè no poden pagar res -o no ho volen, no ho sé, perquè els pressupostos de defensa no s'han abaixat pas, i els de la monarquia tampoc!

No sé si desitjar-vos un Any millor o un Món millor. Tot plegat és confús, complex i enrevessat. Que Janus us ajudi a traspassar del vell al nou sense fer-vos mal. 




🎦   LAS DOS CARAS DE ENERO, de Hossein Amini

Regne Unit, 2014. Guió basat en la novel.la de Patricia Highsmith

Una parella nord-americana és de vacances a Atenes. Allí coneixen un home que farà trontollar la seva relació. 

Crítica que ja vaig fer al Facebook el 2014: 

Un thriller ben aconseguit, amb escenes agradables, d’època, amb una bona trama, no previsible. A més, es pot veure una mica la ciutat d’Atenes, i això sempre és encantador, encara que deixin els grecs una mica malparats.



Un bleix suau de vent que no és vent
commou la serenor. És la florida
dels ametllers del cel, nit de gener.

Josep M. López-Picó (Assonàncies i evasions, 1933)