dissabte, 21 d’agost de 2021

AVUI MENGEM SUSHI!

foto: Vicenç Margalef


El sushi, a més de ser el nom d’un gat conegut de la família, és també un menjar que fa dos dies que hem descobert.

A casa meva, de l’arròs bullit o de l’arròs blanc en dèiem ‘arròs de poll’. I l’arròs de poll era l’arròs més simple, barat, poc atractiu i amb menys glamur que podíem menjar. La nova idea de fer les coses ‘al dente’ no existia i l’arròs era com un pegot de ciment a l’estómac, que servia precisament per alleugerir el mal de panxa.

L’arròs de poll que menjàvem a casa no tenia pollastre ni cap altra carn. Potser un gra d’all i alguna fulla de llorer per aromatitzar la insípida menja, però res més. I si es diu de ‘poll’ és perquè a les cases de pagès donaven l’arròs sobrant a l’aviram.

El sushi és un plat de la cuina japonesa, fet a base d’arròs bullit premsat, que amaneixen amb vinagre d’arròs i que acostuma a acompanyar peix cru o verdures, i es pot embolicar amb algues.

Si ens endinsem en les seves característiques hi trobarem varietats, com els maki, els nigiri o els temaki, que acompanyem amb salsa de soja i wasabi, que cou com un dimoni.

Cap llengua europea no ha traduït el sushi, així que hem adoptat la paraula i ens l’hem quedat, malgrat que encara no figura al diccionari català, però ja ho farà un dia o altre. Curiosament l'arròs ens arriba de l’àrab ar-rozz, i poca cosa hem canviat els europeus. En català, arròs; en castellà, gallec i portuguès, arroz; en francès, riz; en italià, riso; en anglès, rice i en alemany, Reis.

Sembla actual el sushi, però hi ha constància que la paraula va aparèixer al Japó a principis del segle VIII dC, per tant, ja fa temps que hi treballen.

L’arròs de poll de tota la vida s’ha convertit en un plat exquisit que cerquem als millors restaurants i paguem qui sap quant! 😉

 

 



🎦   RISO AMARO (Arròs amarg), de Giuseppe de Santis

Itàlia, 1949

Una dona s’uneix a un grup de dones de les plantacions d’arròs de la vall del riu Po. Allí es troba amb el seu amant, que es vol aprofitar de la collita.

Drama i intriga policíaca. Tot vestit de grans dosis d’erotisme –sobretot per l’època, en plena postguerra- protagonitzada per l’actriu Silvana Mangano.

Es interessant també com a documental per la feina dels jornalers en els camps d’àrròs.

Tràiler

  

 

Aquell vespre et vaig
servir arròs blanc —magre sopar
per ser l'últim.

Jordi Llavina (La corda del gronxador, 2006)