Feu una prova: aneu al Google. Poseu-hi xarxa i cliqueu
imatges. Què hi surt? Una llarga sèrie de fotografies de xarxes que res no
tenen a veure amb les xarxes originals. Aquelles que fan servir els pescadors
de tota la vida, des dels mediterranis als orientals. Sabem que hi ha xarxes
des del segle 8.000 aC; fa quatre dies!
Gràcies a les xarxes tenim xarxes. És a dir, la paraula, que ve dels grecs,
ens ha servit per donar significat a un tipus de xarxa invisible, avui
imprescindible, sense la qual en aquests dies de reclusió ens hauríem sentit
més sols que un pescador en alta mar. Les xarxes, concretament les xarxes
socials, ens han ajudat a parlar entre nosaltres potser més del que ho fèiem fa
unes setmanes, a intercanviar vídeos, monòlegs, notícies, jocs, entreteniments,
música...
Avui tot és xarxa: la telefònica, la informàtica, de ferrocarril, de
carreteres, de regatge, de biblioteques, i el treball en xarxa, que no vol dir
pas que treballem embolicats amb xarxes de pesca!
Ah! I les del futbol, el tennis i el bàsquet també, eh?
🎦 Interessant pel·lícula de 2003, de David Fincher. Un alumne brillant, Mark Zuckerberg, comença a desenvolupar Facebook, però no tot és or el que llu! Imprescindible per entendre la xarxa Fb.
De tant en tant l'anguila s'escorria entre les algues defugint la mossegada de la fitora per caure més avall dintre les xarxes dels pescadors.
Sebastià Juan Arbó (Terres de l'Ebre, 1932)
Gràcies!
ResponEliminaDe fet, la paraula xarxa ha arribat a xarxes socials en català o castellà (potser a través de la xarxa elèctrica, que està entremig), però no exactament en l'anglès. Xarxa és net, i les xarxes que estudiem son networks (potser perquè ens donen molta feina).
De fet, això de networks és bastant recent, l'origen ve de l'estudi matemàtic de la teoria de grafs, molt més antic, el primer problema és el problema dels pons de Königsberg del 1736 d'Euler, un problema molt fàcil d'entendre però difícil de solucionar!
Gràcies a tu!
ResponEliminaXarxa ha fet una bona funció lingüística, perquè sobreviu a la possible net-uorcs que ens hauria caigut a sobre si no la tinguéssim. Quan un anglicisme apareix hi ha dues maneres generals d’introduir-lo, adaptant-lo o adoptant-lo, llevat que tinguem una paraula que la identifiqui i que, a més, tingui èxit.
No ho hem aconseguit de moment amb spoiler, per exemple, que segur que veurà la llum al diccionari com a espòiler ben aviat.