INTRIGUES...

 

I avui us volia parlar d'un nou llibre que hem publicat el col·lectiu Reusenques de Lletres. Es tracta del recull INTRIGUES A LA CARTA, que ens edita Arola editors i que coincideix amb el 10è aniversari de la nostra aparició. 

Hi participo amb el conte A ROBAR EL QUE ES PUGUI! Una història d’intriga que se situa en un lloc important i estimat de la ciutat de Reus. El recull es compon de 17 textos més de companyes que també han escrit relats intrigants. 

És un plaer formar part del col·lectiu, perquè escriure és bonic, però encara ho és més si et llegeixen! 

I la pel·lícula que ens acompanya avui és una de les millors del mestre del suspens. Naturalment, és un film d’intriga –em resisteixo a dir-ne thriller. 

🎦   VERTIGEN, d’Alfred Hitchcock

EUA, 1958

Un detectiu de la policia de San Francisco pateix vertigen i es retira. Un amic el contracta per un cas que sembla senzill.  

Es tracta d’una intriga psicològica marcada pels símbols i les obsessions. Es considera una de les millors pel·lícules del cinema sonor, tot i que cal posar-la en context per l’any en què es va filmar. 

TRÀILER

Quan va obrir la porta del pis ja va notar alguna cosa diferent. Era una porta de dimensions desorbitades, amb guarniments de porcellana. Era la porta de sempre, la que havia deixat entrar i sortir tota la família des de feia dècades.

Ció Munté (A robar el que es pugui!, dins el recull Intrigues a la carta, 2023)

ELS PANS A LA POST

foto: Estel Bové (forn de pa a Sevan, Armènia)

Un dels articles més llargs que trobem en els diccionaris és el que es refereix al pa. El defineixen com un aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat, per bé que actualment de pans en trobem de totes les mides, formes, ingredients i condiments. 

Nosaltres ens vam fer grans amb els berenars de llesques de pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, aliments prohibits actualment a les criatures, però estareu d’acord amb mi que era el millor berenar del món!

No tenir un pa a la post (post=prestatge) era una de les frases més sentides i més tristes en temps de postguerra. Els qui vivien amb la post buida tenien un futur poc esperançador, i la gent treballava de qualsevol cosa per aconseguir una post plena, si més no, de pa. 

Etimològicament del llatí pane, que ha traspassat totes les fronteres: en català pa, en castellà pan, en italià pane, en francès pain. I els seus diminutius: panet, panecillo, panino, petit pain...  De frases fetes sobre el pa n’hi ha tantes i de tants sentits diferents que no ens ho acabaríem; encara en diem algunes com ara és de pa sucat amb oli o n’hi ha per sucar-hi pa, però les frases fetes estan condemnades a desaparèixer, no en català, sinó en totes les llengües, i formaran part de reculls en diccionaris i llibres. Ja no es diuen senzillament perquè o bé no es necessiten o bé se’n diuen d’altres o bé com deia Bob Dylan els temps estan canviant! 

                                                                *** 

I avui m'agradaria posar-vos un article que m'han publicat aquesta setmana al núm. 119 de la revista NW Revista de Reus, dins el cicle d'entrevistes del Col·lectiu Reusenques de Lletres, sobre una persona especial i entranyable, la Modesta Aragonès, fornera de cal Llengüet.

Una família de forners que es manté en actiu des de 1908 i que va tirar endavant un negoci malgrat les dificultats dels temps que van viure. La Modesta era amiga dels meus sogres i m’ha agradat poder dedicar-li un espai. 

ARTICLE

Ara sóc a la falda de casa.

Una sentor de pa m'obre la gana

i els crits dels fills

m'estiren per les mànigues.

Xavier Amorós i Solà (Guardeu-me la paraula, 1962)

AI, LES TAPES DE CALAMARS!

El cambrer anotava els plats amb cara de pocs amics, o més aviat amb cara de ganesdeplegar. 

La carta era exageradament abundant amb primers i segons ben contundents. Nosaltres érem molts i ningú no repetia plat. El pobre home va necessitar dues pàgines de la seva escarransida llibreta per prendre apunts. Quan ja ho tenia tot bastant endreçat, i després de repetir un seguit de vegades els plats per no errar-la, algú li diu: 

- Ah! i també una tapa de calamars a la romana per anar picant!

Molta estona després, quan ja començàvem a fer cara de gana, va comparèixer el cambrer amb el pa, les begudes i els calamars. 

La nena va agafar el calamar amb els dits, se’l va mirar, se’l va posar d’anell, el va fer servir d’ulleres i d'arracades i va començar a treure-li l’arrebossat groc enganxat a la pell. Es va quedar amb l’anella als dits, ens va mirar com aquell qui ha descobert la lluna, i ens diu: 

- Mira que hi havia a dins del calamar!

Ció

dedicat a Estel BM

I avui... m'agradaria posar-vos un article que m'han publicat a la revista NW de Reus, on parlo de la Rosa Vigo, una mestra que vaig tenir fa molts anys i que no he oblidat mai, per si us ve de gust llegir-lo!

ARTICLE

QUE EROS US ACOMPANYI...

I avui us volia parlar d'un nou llibre que hem editat el col·lectiu Reusenques de Lletres. Es tracta de bReus i eròtiques, que ens edita Arola editors. 

Hi participo amb el conte LA CRIPTA, una història de ciència ficció (futurista), un relat crític amb la vida política i la societat en general i, evidentment, dins el registre eròtic, juntament amb 14 companyes més que també han posat el sucre i la sal en els relats. 

L’erotisme forma part de la nostra vida i és saludable per al cos i per a l'ànima. Ens hem divertit molt escrivint-lo i ens agradaria que us divertíssiu llegint-lo. 

Tenim Sant Jordi a la vora... i confiem que enguany es puguin remenar i comprar llibres amb una certa normalitat. L’any passat estàvem confinadíssims i vam veure passar per alt la gran festa de les lletres, i les roses escassejaven... 

Que Eros us acompanyi, sempre!

On és, la flor de porpra dels amants?
Eros embena els ulls amb negres tafetans.

Jordi Pàmias i Grau (Terra cansada, 2004)

.

LA CALAIXERA

I avui em fa il·lusió que llegiu, si us ve de gust, el conte 'La calaixera', que m'han publicat a «NW La Revista de Reus», en col·laboració amb Reusenques de Lletres. 

Alguns potser ja l'heu vist per les xarxes...

Les il·lustracions són de Toni Vallès... i m'encanten!

El podeu llegir en aquest enllaç: lacalaixera

SANT JORDI ESTIUENC

I és que enguany ens està fallant tot. Fins i tot Sant Jordi ens deixarà amb un pam de nas! És una festa agradable, amable, plena de color, de bones vibracions, d’energia col·lectiva... -tanta com en necessitem! 

I també de flors, de lectures al balcó, d’escoles al carrer, de roses perfumades o no, que ens envaeixen. 

Haurem de deixar passar la primavera i amb una mica de sort, en ple estiu ens apareixerà un Sant Jordi al juliol, quan tindrem més ganes de platja que de refregir-nos a la plaça amb el sol que ens caurà, però cal entomar les coses com et venen, i haurem de fer l’esforç, també col·lectiu, d’acostumar-nos a canvis de tot allò que crèiem inamovible. 

Us proposo la lectura d’aquesta invitació de Lena Paüls, que també transcric, en què ens convida a actualitzar lectures, en especial les publicades per REUSENQUES DE LLETRES:
https://pontdenseula.blogspot.com/2020/04/sant-jordi-2020-ajornat.html

Foto © Josep M. Barraso

SANT JORDI 2020 AJORNAT

Enguany no se celebrarà la Diada de Sant Jordi el dia que toca, a causa del confinament per la pandèmia de Covid-19. A la xarxa es troben diverses iniciatives per adquirir llibres per regalar i no haver-los de dur al domicili del destinatari. Crec que no vindrà de tres mesos i farem bé d'esperar la data —23 de juliol— que els gremis implicats han triat per a celebració.

I, mentrestant, podem actualitzar lectures. Proposo la collita publicada pel col·lectiu literari Reusenques de Lletres, que aplega escriptores vinculades amb la capital del Baix Camp: narradores, poetes, dramaturgues, periodistes, assagistes, historiadores, biògrafes. Sis llibres que contenen peces curtes de creació i/o d'investigació, relatades amb ofici i amb mirada i veu de dona —tan particular, tan universal:

—Lletres reusenques. Reusenques de Lletres (Silva Editorial, 2013)
—Biblioteques personals (Arola Editors, 2014)
—Bibliorelats (Arola Editors, 2015)
—14 vermuts (Arola Editors, 2016)
—Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017)
—Veus (Arola Editors, 2019)

El darrer llibre, Veus, relats amb banda sonora, publicat al voltant de Sant Jordi de l'any passat, amb la complicitat d'Arola Editors. N'hi haurà més, no en tinc cap dubte, perquè al capdavant del projecte hi ha la tossuderia, la generositat i el rigor de la filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo, ànimes d'aquesta plataforma estable que ens motiva i permet fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat.

L'any 2018 Reusenques de Lletres va rebre el reconeixement 'Imprescindibles', en l'àmbit
Per saber-ne més: REUSENQUES DE LLETRES