ELECTRA

 

Electra era filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i protagonista d’algunes tragèdies gregues. El seu nom significa ambre. Però a la meva zona tenim un altre nom que sona exactament igual: l’electra, que significa l’electricitat. No ho trobareu en cap diccionari, però és la nostra forma natural d’anomenar els camps elèctrics. Ho diem al Baix Camp, Priorat i comarques veïnes, i també al Penedès. A Reus va existir l’Electra Reusense, i en altres poblacions hi havia noms similars. I si escoltem bé, també trobaríem algú que diu la lectra!

Dotze hores sense electra, doncs, que vam passar com vam poder, però sobretot amb la idea incomprensible que per molts satèl·lits que hi hagi i per moltes connexions a l’espai sideral, si no hi ha un endoll, no tenim res a fer, ni amb l’electra ni amb els mòbils ni amb els trens, ni amb res. 

Jo hauria preferit que la causa fos un sabotatge en forma de ciberatac o terrorisme, perquè aleshores sabríem del cert què ha passat. Almenys hi hauria una explicació. Ara no, només ens han dit que hi ha hagut un error del sistema per un desequilibri entre demanda i producció d’energia, cosa que molts entesos rebutgen. Si és així, no entenc com no ha passat abans, i res no ens priva que demà no hi tornem.

Ara tothom intentarà treure'n rèdit polític. És molt pesat tot plegat.

Els més grans ho vam suportar millor, perquè teníem transistors, piles, monedes, quinqués, i gas. Ens vam adonar que ja teníem el kit de supervivència recomanat i que el teníem des de sempre. I, a més, recordàvem que de petits, almenys a casa meva de Tarragona, més o menys un cop al mes se n’anava la llum i no sabies quan tornaria. Enceníem les espelmes i els quinqués i jo feia festa major. Els grans engegaven la ràdio, encenien el gas, cuinaven i anàvem a dormir d’hora, pensant que l’endemà tot estaria solucionat. 

🎦   ELECTRA, de Mihalis Kakogiannis

Grècia, 1962

Adaptació de la tragèdia grega d’Eurípides. El rei Agamèmnon torna a Argos després de la victòria de la guerra de Troia. La seva dona Clitemnestra, mare d’Electra i Orestes, s’ha enamorat d’Egist, amb qui prepara l’assassinat del rei. 

Val la pena recuperar el treball d’Irene Papas, que fa pocs anys que va morir. Una extraordinària actriu grega que va protagonitzar molts personatges de la Grècia clàssica. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin)

*    *    *

Tenen espelmes per si se'n va l'electra,

venen bossetes de litines, galetes 'boer nata'

tomaca, patata i ceba, ous en cistell,

cansalada viada, papers, matamosques,

i sobrets per fer flam i menjar blanc.

Olga Xirinacs (Natura, 2019)

FAS TEATRE?

Teatre Fortuny, Reus

Tenim una bona notícia a Reus i és que el vell teatre Bravíum es rehabilitarà i passarà a ser municipal, per donar cabuda a més producció teatral a la ciutat. Una de les coses de què s’han de sentir orgullosos els de Reus és de la diversitat de teatres. N’hi ha de grans, de mitjans i de petits, i no hi ha setmana que no hi hagi una cosa o altra per anar a veure, o més d’una alhora. 

Fer teatre vol dir aparentar, fer veure, simular... però també exagerar, de tal manera que ho podem definir amb paraules teatrals: fer comèdia, fer-ne un drama o fer una escena o un espectacle. 

Totes les cultures del món tenen alguna forma de teatre i els seus inicis es relacionen amb els rituals. Tot i que trobem teatre en la prehistòria i en l’antic Egipte, el ‘nostre’ teatre ens arriba dels grecs, θέατρον, que volia dir 'lloc per veure coses’, i d’aquí va passar al llatí theātrum. 

En una extensa zona del català central, la nostra generació precedent deia teiatre (o teiatru) en comptes de teatre. D’això se’n diu epèntesi. És el fet d’introduir una lletra entre dues vocals per fer-ho més fàcil. La pronúncia de dues vocals fortes contigües ens costa, i l’oralitat ha fet aquestes coses, ha procurat fer la pronúncia fàcil. I això no ho hem fet només amb el teatre, també es deia o es diu graiella, paiella, ideia... perquè en tots els casos hi ha dues vocals juntes que ens compliquen la vida, per això diem dugues i no dues!

La llengua derivada del llatí es va anar modelant i retocant oralment fins a arribar a l’actualitat, passant per tot un seguit de processos lingüístics que s’estudien en posterioritat al fenomen. Fer teatre en el sentit d’exagerar és una expressió tan ben trobada que em sembla que no hi ha llengua que s’hi resisteixi. 

Hi ha polítics que fan teatre, d’altres fan obres de veritat, però són tan dramàtiques i esperpèntiques que més ens val anar al cine, almenys si no t'agrada te'n vas! 

🎦   NOCHE DE ESTRENO, de John Cassavetes

EUA, 1977 (Premis al Festival de Berlin i als Globus d’Or)

Una actriz de Broadway es posa a la pell dels seus personatges d’una forma tan intensa que el seu desgast personal és inevitable. 

Una pel·lícula catalogada dins del cinema independent. Engloba la soledat, l’amor, la pèrdua de la joventut. Molt ben interpretada, amb papers plens de matisos i ben rodada. 

TRÀILER

Acte primer. Escena primera [(Un mestre de música; un deixeble del mestre de música, component damunt una taula que és al mig del teatre; una musiquessa, dos músics, un mestre de dansar, dansaires.

Josep Carner (El burgès gentilhome, 1919)

AVUI UN GINTÒNIC!

La meva cunyada Tessa em va ensenyar –ara fa uns quants anys- a fer gintònics. I des d’aquell dia sempre en cau algun en les trobades familiars o d’amics després d’un sopar, sobretot a l’estiu. 

I és curiós que després de tants anys de beure’n els acadèmics nostrats encara no hagin pujat la paraula al diccionari! En fan entrar moltes que –no dubto pas que no siguin necessàries- no diu gairebé ningú i aquesta que ja forma part de les nostres vides alegres encara es resisteix a entrar al llibre de les lletres. Déu me’n guard de dubtar dels deixebles de Fabra... però a vegades cal reconèixer que van lents!

Ens ho hem copiat dels anglesos, com tantes altres coses. De la beguda gin and tonic cada llengua l’ha adoptada al seu estil. Nosaltres, que tenim el mot aprovat al limb a punt d’entrar, n’hem fet una sola paraula gintònic, en canvi, en castellà en diuen gin-tonic, i en francès i italià un entremig, gin tonic. Així que ningú no ha optat per inventar una paraula nova, tots ens hem servit de la que ja existia, afegint o suprimint espais i guionets. 

Va, per fer-ne un dels bons, la base és aquesta: 

- Amb la llimona repasseu la boca de la copa, per aromatitzar-la.
- Glaçons grans 
- 1/5 part de ginebra 
- 4/5 de tònica 
- Pell o rodanxes de llimona o llima
- Millor una copa ampla

La proporció al gust! S’hi poden afegir més coses: pebre, fruites, anís, canyella, gingebre, etc., però la base és la base! I esclar, també us trobareu amb els qui demanen gintònic sense tònica!

Hi ha unes quantes marques de tònica, però a casa sempre hem fet servir la Schweppes, que ja ens va bé, i no estic fent propaganda comercial, perquè l’alemany Johann Jacob Schweppe (1740-1821) és qui va inventar el procés industrial per produir aigua mineral artificial carbonatada. I a partir d’aquí... tenim la tònica.

Sabíeu que el 19 d’octubre és el Dia Internacional del Gin & Tonic? Com és que no tenim un dia mundial de la ratafia i del vermut? Aquí qui no corre, vola!

🎦   AGENTE 007 CONTRA EL DR. NO, de Terence Young

EUA, 1962 (Globus d’Or)

James Bond arriba a Jamaica per investigar uns assassinats, però també descobreix una organització criminal. El seu enemic és el Dr. No. 

En aquesta pel.li a més d’un jove Sean Connery hi treballava una jove Ursula Andress, i segurament recordareu aquella escena tan famosa de la sortida de l’aigua. L’argument no és tan important en les pel.lícules de Bond!

Si bé la beguda per excel.lència de James Bond és el Dry Martini, en aquesta pel.lícula demana un gintònic, i és ell mateix qui diu al cambrer com l’ha de fer. Hi posa llima i gel fins a dalt de tot, la ginebra i després la tònica. 

TRÀILER

Pare: Relaxa't.
Inspector: Sí, tranquil.
Pare: Un gintònic?
Inspector: No, millor que no, de veritat, gràcies.

Pau Miró (Lleons, 2006, teatre)
 

TEATRE

El 27 de març va ser el Dia Mundial del Teatre. No sé si cal tenir dies per celebrar-ho tot, però enguany aquest era molt merescut. No només els actors, les actrius, la direcció, i totes les professions associades s’han quedat sense feina per culpa de la pandèmia que estem patint, sinó que a més ens ofereixen lectures per internet, obres de teatre online, etc. 

El Teatre Lliure publica un video amb un lema: "Et trobem a faltar, teatre. Fins ben aviat", que ja circula per les xarxes, perquè no ens oblidem del teatre. 

Teníem entrades per ‘Justícia’. Esperem veure l’obra més endavant. 

EVA AL DESNUDO, de  Joseph L. Mankiewicz. EUA, 1950

Pel·lícula ambientada en el món del teatre. Dues grans actrius ja desaparegudes, Anne Baxter i Bette Davis, lluiten per aconseguir l’èxit als teatres de Nova York. Va tenir 14 nominacions i 6 Òscars!

Des del mateix teatre

Sé com encara

en el record, intacte,

és el somriure.

Salvador Espriu (El caminant i el mur, 1954)