dissabte, 26 de novembre de 2022

FAS TEATRE?

Teatre Fortuny, Reus

Tenim una bona notícia a Reus i és que el vell teatre Bravíum es rehabilitarà i passarà a ser municipal, per donar cabuda a més producció teatral a la ciutat. Una de les coses de què s’han de sentir orgullosos els de Reus és de la diversitat de teatres. N’hi ha de grans, de mitjans i de petits, i no hi ha setmana que no hi hagi una cosa o altra per anar a veure, o més d’una alhora. 

Fer teatre vol dir aparentar, fer veure, simular... però també exagerar, de tal manera que ho podem definir amb paraules teatrals: fer comèdia, fer-ne un drama o fer una escena o un espectacle. 

Totes les cultures del món tenen alguna forma de teatre i els seus inicis es relacionen amb els rituals. Tot i que trobem teatre en la prehistòria i en l’antic Egipte, el ‘nostre’ teatre ens arriba dels grecs, θέατρον, que volia dir 'lloc per veure coses’, i d’aquí va passar al llatí theātrum

En una extensa zona del català central, la nostra generació precedent deia teiatre (o teiatru) en comptes de teatre. D’això se’n diu epèntesi. És el fet d’introduir una lletra entre dues vocals per fer-ho més fàcil. La pronúncia de dues vocals fortes contigües ens costa, i l’oralitat ha fet aquestes coses, ha procurat fer la pronúncia fàcil. I això no ho hem fet només amb el teatre, també es deia o es diu graiella, paiella, ideia... perquè en tots els casos hi ha dues vocals juntes que ens compliquen la vida, per això diem dugues i no dues!

La llengua derivada del llatí es va anar modelant i retocant oralment fins a arribar a l’actualitat, passant per tot un seguit de processos lingüístics que s’estudien en posterioritat al fenomen. Fer teatre en el sentit d’exagerar és una expressió tan ben trobada que em sembla que no hi ha llengua que s’hi resisteixi. 

Hi ha polítics que fan teatre, d’altres fan obres de veritat, però són tan dramàtiques i esperpèntiques que més ens val anar al cine, almenys si no t'agrada te'n vas! 



🎦   NOCHE DE ESTRENO, de John Cassavetes

EUA, 1977 (Premis al Festival de Berlin i als Globus d’Or)

Una actriz de Broadway es posa a la pell dels seus personatges d’una forma tan intensa que el seu desgast personal és inevitable. 

Una pel·lícula catalogada dins del cinema independent. Engloba la soledat, l’amor, la pèrdua de la joventut. Molt ben interpretada, amb papers plens de matisos i ben rodada. 

TRÀILER



Acte primer. Escena primera [(Un mestre de música; un deixeble del mestre de música, component damunt una taula que és al mig del teatre; una musiquessa, dos músics, un mestre de dansar, dansaires.

Josep Carner (El burgès gentilhome, 1919)



5 comentaris:

  1. M'agrada molt la paraula "teiatru". Visca l'epèntesi!

    ResponElimina
  2. Content amb la reapertura del Braviun.
    El pare hi va fer de porter molts anys, i jo hi feia d'acomodadors. Amb les propines em comprava llaminadures. I vaig tenir la oportunitat de veure una (bona) obra de teatre diferent CADA SETMANA. També hi vaig actuar. Records entranyables.

    ResponElimina
  3. Entre altres personatges, hi vaig fer de Sant Josep, als pastorets, igual que tu, Lluís M. Abans en deien Centro Católico, i allí em vaig iniciar seriosament amb les sardanes.

    ResponElimina
  4. em sap greu portar la contraria, a mi sempre m'ha agradat el Bravium, per la seva forma de portar-lo, però aquesta noticia no té cap raó fonamentada en la realitat, estem en moments electorals i les promeses fetes en aquest període, no tenen cap credibilitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. potser tens raó... haurem d'esperar uns mesos a veure què fan!

      Elimina