divendres, 24 d’abril del 2020

LINA

Dibuix: Toni Vallès Català 
Em van dir que el millor mes per néixer era l'abril, perquè era primavera. I els he fet cas. Acabo de néixer, però se m'ha acudit arribar al món en l'abril més estrany de la història. Tothom és a casa!

El pare i la mare em cuiden, però encara no he pogut abraçar els avis, ni els tiets, ni els amics dels avis, ni he vist gent al carrer, ni he conegut altres nadons com jo. Ei! que hi ha algú més al món?

Si he vingut a Reus és perquè m’havien promès una ciutat plena de festa! Amb gegants i nanos que sortien per Sant Pere, amb la cucafera i el drac, amb la tronada, amb dies plens de llibres i roses, amb bojos que pugen l’un damunt de l’altre i fan castells, amb gent que balla per les places... però de moment, no he vist res de res!

M’han enredat?
Ció
(A la Lina R.V, a qui encara no hem pogut conèixer!)










4 comentaris:

  1. La Lina tenia unes expectatives que no s'han acomplert, per ara. El relat és tan tendre i tan ben redactat —aquest nadó promet moltes alegries!— que ens cau la bava.

    ResponElimina
  2. Lina bonica, tot arribarà. Aquest mon és així, les coses bones es fan esperar. M'ha agradat molt, Ció. Molt!!!

    ResponElimina
  3. Lina, paciència !!. Ens veurem aviat i podràs notar que el món és més gran que les quatre parets que estàs veient cada dia. Sort en tens de tenir el pare i la mare les 24 hores del dia mentre dura el confinament.
    Molt bonic, Ció !!

    ResponElimina
  4. Que bonic Ció!!! La Lina ara està amb la mare i el pare..molt ben acompanyada!! El seu món és aquest i pensa que és així, però un dia tot canviarà i podrà conèixer els avis, els tiets, i tots els qui l'estimen i l'enyoren molt!!!

    ResponElimina