dimecres, 6 de maig de 2020

EL TERRAT

Els pobles de la Mediterrània tenen una cosa en comú: els terrats de les cases. Són països on fa bon temps i els terrats són un espai que es fa servir. A casa meva n'hi ha, i a l’estiu hi organitzem dos o tres sopars, però en general, els terrats s’aprofiten poc. 

El confinament ha redescobert el terrat. S’hi veuen veïns fent llargues caminades vorejant-lo, aixecant peses, fent gimnàstica, cuidant plantes o corrent. Fins i tot ens saludem! El terrat podria ser un nou espai comunitari si el redescobrim. Llàstima que les cases que fan ara no el tinguin en compte. Ara ja no hi puja la canalla a jugar, ni serveix per prendre el sol, i els qui teniu assecadora ja no hi esteneu la roba. El grecs, els àrabs o els italians l’aprofiten molt. Nosaltres cada dia menys. 

Encara es pot sentir la frase feta Començar la casa pel terrat o per la teulada quan ens referim que una cosa no es comença pel lloc on s’hauria de començar, o tirar pedres al seu terrat o teulada, quan algú actua en perjudici propi. Però, clar, si cada cop hi ha menys terrats, cada cop s’entendran menys aquestes frases, i si les diem als joves pensaran que estem malament del terrat! 😀

Terrat (cobert de terra) i teulada (cobert de teules) ens arriben del llatí, com gairebé tot el que diem, però ull amb la traducció al castellà! La primera és la azotea, que ve de l’àrab, per bé que també existeix la paraula terrado, poc usada. La segona serà el tejado.



🎦  EL VIOLINISTA EN EL TEJADO, de Norman Jewison
EUA, 1971 (Tres Oscars -un evidentment a la banda sonora-, tres Globus d’Or, i altres premis importants).

Principis del segle XX. Un lleter jueu d’Ucraïna i la seva dona tenen cinc filles, i intentaran casar-les com sigui.  
La cançó més coneguda de la pel·lícula és If I Were a Rich Man (Ah, si fos ric!). Se n’han fet moltes adaptacions i versions. 
Avui pot semblar una mica antiquada, però és ja un clàssic del gènere musical. 
Tràiler en anglès: https://youtu.be/PjfTNnznJXw







A la tarda vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven trets de fusell i canonades. El dilluns es van veure més fogueres encara: quinze, potser vint. Hi havia un silenci estrany en la tarda.
Marià Manent (El vel de Maia, 1975)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada