 |
| foto: Vicenç Margalef |
Els dilluns són els dies Lūnae o dia de la lluna, que va passar a ser dilluns en català, mantenint la fórmula llatina. El català col·loca el ‘dia’ al davant: dilluns, igual com fan els bretons dilun i els gal·lesos, dydd llun. El francès i l’italià col·loquen el ‘dia’ al darrere: lundi, lunedì. Els anglesos també, Monday, o Montag en alemany. El castellà esborra el ‘dia’, lunes, directament, com també fa el gallec, luns o l’asturià llunes. Per tant, hi ha una gran quantitat de llengües que mantenen la lluna al primer dia de la setmana. Originàriament la paraula llatina era un adjectiu que volia dir cosa lluminosa, allò que il·lumina. D’aquí també procedeix lux, la llum.
La lluna ha estat una deessa per a moltes cultures politeistes, i Luna forma part de la mitologia romana, de la qual ens ve el nom.
Però la lluna té un costat obscur. Es diu també que pot tornar boges les persones, per això si algú no toca vores diem que és un llunàtic! O les pot fer enfadar i així acabar de molt mala lluna! Si demanem la lluna és que demanem impossibles i quan estem distrets ens diran que estem a la lluna de València! I en lluna plena com avui es converteixen els homes en llops! Les dones de moment, no.
Té un costat més amable, el de la lluna de mel, perquè es casaven en nits de lluna plena i bevien una beguda feta amb licor i mel. Així es preservava la fertilitat i la sort de la parella. Actualment no és més que un viatge que fan els nuvis i que costa un ronyó, o dos.
Encara se li atribueix a la lluna una gran importància amb les collites, les formes de tallar la llenya, els dies de sembra, els conreus, i també en la fecunditat i els naixements de criatures. Pensaments que van de baixa, perquè cada cop som més descreguts.
🎦 LOS LUNES AL SOL, de Fernando Léon de Aranoa
Espanya, 2002 (5 premis Goya, Concha de Oro del Festival de Sant Sebastià, i molts premis més)
El desenvolupament industrial ha fet créixer desorbitadament una ciutat del nord d’Espanya, i un grup d’homes cerca feina. Sobreviuen gràcies als amics i a les poques feinetes que van trobant.
És una pel·lícula intel·ligent, que t’arrossega. És divertida, però també emotiva i ens remou la consciència.
Avui ja és un clàssic del cinema social. Si no l’heu vist, val la pena cercar-la per les plataformes.
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
Federico García Lorca (Romance de la luna, luna, 1928)
Em pensava que de películ·la posaries Llum de lluna amb la Cher i el Nicolas Cage. En castellà Hechizo de luna. Que surt una lluna plena increïble, i va, precisament, d'això, de la influència de la lluna en les persones.
ResponEliminaSí tens raó! En tenia algunes per escollir, però al final he triat aquesta pel·li, que és més propera de contingut que no pas la lluna!
ResponEliminaGràcies!
Molt bé la informació, tan divulgativa. La Lluna, misteriosa i femenina.
ResponElimina