EL CORRAL, BUIT D’OVELLES PER NADAL

Deuria tenir uns quatre o cinc anys que el meu padrí em deia: Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall. I m’ho deia tot seriós, com si em renyés, assenyalant-me amb el dit. I jo pensava: Qui deu ser la tia Pepa? I m’esgarrifava pensar que matarien un gall i que veuria plomes i sang per tot arreu, i una tal tia Pepa que reclamava el seu tall de pollastre!

I el temps em deuria ensenyar que els nens canten cançons que no volen dir res, però sonen bé. 

Del llatí natāle, que vol dir ‘dia del naixement’ ens arriba Nadal. I és la festa que commemora el naixement de Jesucrist, segons la tradició cristiana, i se celebra el dia 25 de desembre. L’italià ha conservat la forma original, Natale; el castellà ha derivat a Navidad; el català i el gallec, Nadal; el portuguès, Natal; i el francès Noël, tots procedents de la mateixa arrel llatina.  

I un dels refranys més utilitzats, per bé que ara de refranys ja no en diu ningú, és Per Nadal, cada ovella al seu corral, però si algú vol parafrasejar el sentit del refrany segur que cantarà la cançó de l’anunci de la tele Vuelve a casa por Navidad! Així que el refrany l’enterrarem aviat, no cal patir.

Quin error cometem a vegades? Doncs dir-ho en plural. En català tenim el dia de Nadal i res més. No existeixen els Nadals, cosa que sí que fa el castellà amb Navidades. 

I el Nadal d’enguany servirà per dividir allò que sempre s’havia unit. La pandèmia serà l’excusa perquè molta gent no es trobi en un dinar a vegades forçós, que no venia de gust. El 2021 serà un altre any, i la tradició quedarà trencada i diluïda entre confinaments, distàncies, hidrogels i mascaretes. I no podrem celebrar Nadal com sempre, o potser sí, o dependrà de la comarca, o de l’àrea sanitària, o del municipi, o ... ara ja no me’n recordo. 

I tal dia farà un any! Bones festes!

🎦   CUENTO DE NAVIDAD, de Robert Zemeckis

EUA, 2009. Pel·lícula d’animació. 

Un personatge malcarat tracta malament la gent, però l’esperit de Nadal el farà canviar i ser millor persona. 

És una de les més de 30 adaptacions cinematogràfiques de la Cançó de Nadal o Conte de Nadal (A Christmas Carol), que va escriure Charles Dickens el 1843. Està ben feta, amb bons efectes especials, però el fet que sigui d’animació canvia l’expressivitat als personatges i l’emotivitat que ens produiria si estigués protagonitzada per persones. 

Típica pel·lícula ensucrada que estrenen als volts de Nadal per a tots els públics. 

Tràiler: https://youtu.be/UtoPN6R_W3E

Era una fira humil, la fira de Nadal,

feta de llums modestos i de modestes músiques,

cavallets de cartó i llocs de tir al blanc,

i al costat el silenci impressionant del riu,

el vell riu carregat de segles i experiència,

el vell riu que, diríem, se la sabia tota,

feia la vista grossa i feia el seu camí.

Vicent Andrés Estellés (Llibre de meravelles, 1971)