EL PONT DE LA IMMACULADA CONSTITUCIÓ

Fotografia amb retoc digital Jobove Reus
(Tarragona, aqüeducte de les Ferreres, popularment, Pont del Diable)

El pont de la Constitució, també anomenat pont de la Puríssima, és un pont de festes que ben bé no és un pont, sinó un aqüeducte de dies festius i laborals que fa anys que trontolla. Mentre l’Estat manté el 6 de desembre com a dia festiu en recordatori del referèndum de la Constitució, l’Església manté el 8 de desembre com a dia de la Immaculada Concepció. El 7 queda al mig fent aigües, i el 5 i el 9 segons els anys se sumen als col·legues festius i ens col·loquen en un escenari rocambolesc de dies, que sempre és font de conflicte a les feines.

Recordo el meu no al referèndum de la Constitució espanyola de 1978. Un no a consciència que es va unir als no de la dreta espanyola més recalcitrant. Ho vèiem molt clar que no era la nostra, que era la llei de lleis que ens havia de posar pals a les rodes una i altra vegada. 

I voilà! Per bé que aquesta llei en majúscules ens hagi aportat bones pràctiques en alguns aspectes, impensables en època franquista, és evident que ens ha tallat les ales i que se les han cruspit amb patates. O és que ens ha servit de res a nosaltres votar i aprovar l’Estatut de Catalunya de 2006, si després el Tribunal Constitucional el modifica el 2010?

Constituir significa establir, formar. Una constitució és un conjunt de normes jurídiques fonamentals d’un estat. Del llatí constitutio ens arriba el fet de promulgar una llei important, i se'n deien així les que publicava l’emperador romà. 

I per què es diu Immaculada? Doncs perquè no té màcula, és a dir, no té taca, no té pecat. Màcula es refereix a les taques més aviat morals, no tant a les de salsa que et cauen a la camisa quan menges calçots. Ben bé és igual com la Constitució, també sense taques, perquè no hi ha manera de fer-hi canviar un mot escrit ara fa 42 anys. 

Ah! i és el meu sant i ho era el de la meva mare, i que havíem celebrat tota la vida fins ara, que ja no podrà ser. 

La jubilació em permetrà fer un pont de ponts, que també està bé!

🎦   LA MANCHA HUMANA, de Robert Benton

EUA, 2003 

Un professor de prestigi veu la seva carrera en perill a causa d’unes acusacions de racisme, però també manté una relació estranya amb una dona, que li provoca el retorn a un passat no gaire agradable. 

Una pel·lícula intel·ligent, i també trista. Ben feta, amb força emotivitat i, sobretot, hi destaquen dues interpretacions importants, Anthony Hopkins i Nicole Kidman. 

Un film que tenia moltes expectatives, però que al final no va arribar gaire al gran públic, en part potser per la lentitud de les seqüències. 

Tràiler: https://youtu.be/5yHcniemxQI 

Candor de la llum eterna,

espill de Deu sense mácula,

siáu la llum de mos ulls

y 'l mirall de la meva ánima.

Jacint Verdaguer (Roser de tot l'any, 1894)