dijous, 1 d’octubre de 2020

EL PRIMER DIA D'OCTUBRE

 


I aquí tenim un clar exemple –porres a part- del que és la vocal neutra catalana, que només utilitzem la part oriental del territori. La resta, amb la pronúncia del català occidental no tindrà cap problema a diferenciar un verb de l’altre. 

Els orientals pronunciem exactament igual pagar i pegar, i serà amb el context que haurem de distingir si es tracta de pagar, que vol dir donar (a algú) allò que hom li deu, o bé es tracta de pegar, que és tota una altra cosa, i que associem amb la violència! 

Actualment l’octubre és el desè mes de l’any, però era el mes número vuit del calendari romà, i deriva d’octo, que significa vuit. 

Encara conservem l’arrel octo per indicar vuit quan volem comptar síl·labes, octosíl·lab; o si comptem angles, octogonal; o si diem números ordinals, octogesimal, octau... I fins i tot si parlem de persones que han arribat als vuitanta anys, octogenari. Per tant, conservem l’arrel llatina encara amb fluïdesa en moltes paraules. 

És curiosa la transformació d’octo fins a vuit. Ho podem veure estudiant les llengües veïnes, com el gallec i el portuguès oito, l’aragonès ueito, l’occità uèch, el francès huit. A València també diuen huit.

Del meu llibre 'Enciclopedia Primer Grado'. 1960.

Quan els de la meva generació érem petits fèiem festa el dia 1 d’octubre, perquè era el Dia del Caudillo.

No sé si és la dissort, l’adversitat o la malastrugança que el Dia del Caudillo coincideixi amb el nostre també dissortat 1 d’octubre de 2017, en què es va celebrar el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb més de 2 milions de votants, i vam entomar, com en els vells temps, la forta i repressiva violència del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. El que ens van fer no ho oblidarem mai, ni tampoc ho perdonarem. 

De moment, el mandat de l’1 d’octubre encara no s’ha fet efectiu.  



🎦   OCTUBRE, de Sergei M. Eisenstein i Grigori Aleksandrov

URSS, 1927

Deu anys després de la Revolució Russa, la pel·lícula reconstrueix els fets d’Octubre de 1917. Des de l’enderrocament de l’estàtua d’Alexandre III, al comandament de Lenin en l’atac al Palau d’Hivern.

No hi ha personatges protagonistes. L’habilitat en el muntatge i la rapidesa i ritme dels moviments van costar d’entendre en el moment de l’estrena. És una de les pel·lícules més importants del cinema mut. I l’hem de veure posant-nos a la pell de la gent dels anys 30 del segle XX. Eisenstein va ser un precursor del muntatge cinematogràfic tal com l’entenem avui. 

‘Octubre’ tanca la trilogia de les pel·lícules d’Eisenstein ‘La vaga’ i ‘L’acuirassat Potemkin’.

Cent anys clavats ens distancien d'aquell octubre: 1917-2017.







Un capaltard d'octubre, silenciós i clar,
jo vaig lluny, sol, potser cantant, boscos enllà.

Màrius Torres (Poesies. 1947)