dissabte, 26 de desembre de 2020

I ELS CANELONS?


Esperem amb candeletes el dia de Sant Esteve per tastar els canelons de la Tessa i per prendre’n en una carmanyola si en sobren –no gaires en sobren!

Es para la taula amb dues dotzenes de cadires i ja salivem amb l’olor de beixamel amb formatge que se sobreïx de les safates embolicades. 

Són unes quantes hores de treball feixuc amb el rostit de les carns, el trinxat, l’embolcall amb la pasta, la cuita, el gratinat..., però el resultat és d’un altre planeta. 

Un Sant Esteve sense canelons és com un Nadal sense carn d’olla, o com un Tots Sants sense panellets. És un fet gairebé religiós, com un ritual que necessitem per acabar l’any amb una mica de fortalesa. El 2021 no l’ha vist ningú!

Un caneló és un rotlle de pasta de farina que farcim amb carn o verdures o peix, però els de Sant Esteve són de carn –almenys a casa- i s’acostumen a cobrir de salsa beixamel i es gratinen amb formatge ratllat. 

Ens arriba de l’italià cannellone, els amos de la pasta del món mundial, però ells ho van treure del llatí canna, que significa canya o flauta. Per tant, li van donar aquest nom per la similitud que hi tenia. A finals del segle XIX era un plat de moda a Barcelona, que va arribar de la mà de cuiners italians, com també ho és allà on han emigrat, com l’Argentina. La diferència entre els canelons italians i els catalans és el tipus de farcit. 

I vet aquí que el somni del caneló s’aigualeix amb una desescalada que no ens deixarà ni parar les taules.

No compreu canelons del súper fets, ni congelats. Feu-los! Almenys un cop a l’any, per Sant Esteve. Diu el Raimon que qui perd els orígens perd la identitat. Doncs és això mateix! 



 ELS CANELONS ROSSINI

Gioacchino Rossini (1792-1868) va néixer a Pesaro (Itàlia). Als 18 anys va estrenar la seva primera òpera, però potser una de les més famoses del músic és Il barbiere di Siviglia, de 1816.

A més de la seva gran capacitat musical era un bon cuiner, i va donar nom als famosos Canelons Rossini que s’elaboren amb carn trinxada, saltejada amb fetge gras, tòfona i vi dolç (només 2 gotes!). La beixamel es fa aprofitant el greix de tots aquests ingredients. Formatge parmesà pel damunt, una mica de tòfona ratllada i tot gratinat. 

Aquesta és l’obertura de l’òpera Il barbiere di Siviglia, amb la Tonkünstler-Orchester Niederösterreich, 2012

Òpera: https://youtu.be/8mVfVaqGZnQ





Sort que de seguida
menjaran calent!
Encara que siguin
hostes de ganyons,
compten atipar-se
d'arròs, canelons,
llobina, llagosta,
conill, pollastrot,
gelats, cafè, crema,
tabac i licors.

Salvador Espriu (Les cançons d'Ariadna, I, 1949)