dissabte, 23 de gener de 2021

ATOCHA

Estació d'Atocha, Madrid

Les generacions joves sortosament no van conèixer l’episodi de brutalitat que es va produir el 24 de gener de 1977, que s’ha anomenat la matança d’Atocha. Un atemptat d’ultradretans, sota les sigles de l’Alianza Apostólica Anticomunista o la Triple A, va irrompre en un despatx d’advocats laboralistes de Comissions Obreres i militants del PCE, al número 55 del carrer Atocha de Madrid. Van assassinar 5 persones i en van deixar 4 de ferides. Malgrat el temps passat ho recordo força i sé que ens va impactar molt, perquè vèiem molt clar que era una resposta a la incipient obertura política que es pretenia.  

Es tractava de desestabilitzar la transició política després de la mort del dictador Franco, i ho van aconseguir. 

Es van detenir els assassins, que van ser jutjats i condemnats, però res no va quedar prou clar. Hi va haver fugides de la presó, manca de recerca dels caps dirigents de l’atemptat, i poca claredat. Alguns dels supervivents, encara avui, temen parlar-ne. 

L’ultradreta no és un partit polític més. És un pensament que existeix per destruir, per anul·lar tot el que s’ha aconseguit i per retornar a un passat obscur. Són a punt d’entrar al Parlament de Catalunya, el 14 de febrer, el 30 de maig o el dia que ses senyories decideixin. Senyories que estan a un pas de dir-nos a qui hem de votar. 



🎦    7 DÍAS DE ENERO, de Juan Antonio Bardem

Espanya, 1979

Atemptat d’un grup d’ultradreta contra un despatx d’advocats laboralistes del carrer Atocha, 55 de Madrid, vinculats al PCE. 

La pel·lícula barreja la ficció amb imatges d’arxiu dels fets reals, i aconsegueix una bona trama. 

Molt recomanable per conèixer un bocí d’història negra de no fa tants anys. A Bardem li van dir quan la va estrenar, dos anys després dels fets: no es el momento!

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=zOY3RqI8dK4




Sembla que té contactes amb les trames negres europees i amb l'ultradreta espanyola... Un element perillós, perdiguer... I ara, digues, per què t'interessa tant?

Jaume Fuster (Les claus de vidre, 1984)



1 comentari:

  1. Si tenens tota la raó, l article m agradat, però les senyories ja et diuen a qui!!

    ResponSuprimeix