dissabte, 9 de gener de 2021

FA UN FRED DE MIL DIMONIS!

foto: Alfons Barceló (voltants de Puigcerver, Baix Camp, 9/1/2021)

El fred, aquesta sensació que tenim quan perdem la calor, és habitual en temps d’hivern, i ho és sobretot per als qui viuen en països on el fred es manté durant molts mesos. Els qui habitem al Mediterrani tenim la sort de viure temps força suportables, així que no ens podem queixar de la nostra climatologia. 

Però sí que ens podem queixar –i no ho fem- que hagin apujat un 27% el preu de la llum i un 22% el del gas en plena pandèmia i en ple gener hivernal. 

Tothom sap que aquestes actuacions perjudiquen els més febles, la gent amb menys recursos, i m’agradaria pensar que serem capaços de fer canviar aquestes decisions, però no serà així, no farem res, continuarem pagant religiosament el que ens manin.  

Aquesta escalada de preus sense sentit hauria de fer sortir la gent al carrer, però saben que no ho farem perquè som mesells, insensibles, impassibles... perquè encara que remuguem, la majoria pot pagar les factures. 

El fred lingüístic ens ve del llatí frigdu o frigĭdum, que ens ha arribat amb diferencies amb la primera vocal. En català i italià: fred i freddo. En castellà, gallec i portuguès: frío. En francès, froid. D’aquesta mateixa arrel llatina tenim el frigorífic, encara que en diguem nevera, però també la frigidesa, que és la incapacitat de sentir plaer sexual, cosa que s’associa a la fredor.

Des d’aquest gener, que ens fa un fred que glaça el pensament, almenys tinguem presents els qui no tenen tanta sort com nosaltres. 

Els qui tenen fred són fredolics, ull a no confondre-ho amb uns bolets!

I si no pagueu el rebut, us tallaran la llum sense contemplacions, tant se val qui mani! 



🎦    LA PELL FREDA, de Xavier Gens

Basada en la novel·la d’Albert Sánchez Pinyol, 2017

En una illa en mig de l’oceà apareixen cada nit unes criatures estranyes. Els dos homes del far intenten per tots els mitjans defensar-se’n.

Crítica que ja vaig fer a Facebook el 15/10/2017: 

A casa no som molt amics de la ciència ficció, més aviat hi vam anar per militància, per això he de dir que no em va entusiasmar.
Ara bé, reconec que la pel·lícula està molt ben feta, amb uns exteriors preciosos, i que el treball és molt bo.
És una pel·li que narra bàsicament la supervivència i la por al que és desconegut.
Als amants de la ciència fricció els agradarà, gairebé segur!





De la vida moderna, només n'acceptaven els gelats, i amb aquestes frígides llaminadures ens obsequiaven contínuament.

Josep M. de Sagarra (Memòries, 1954)



 

8 comentaris:

  1. I amb la paraula fred, i també amb altres, tenim una expressió molt nostra que és de difícil traducció perquè té matisos propis. Parlo de l'expressió "tinc com a fred"...que no és el mateix que dir "tinc fred" o "fa fred". També ho diem amb la gana: "tinc com a gana"

    Un dia en podries parlar!

    Estel

    ResponSuprimeix
  2. Ho diem quan tenim la sensació que tenim fred, però encara no el tenim ben bé a sobre. Són molt curiosos els matisos que podem utilitzar per informar als altres del que sentim.

    ResponSuprimeix
  3. I per què es diu un fred de mil dimonis quan, justament, els dimonis estan amb les calderes bullint a l'infern!????

    ResponSuprimeix
  4. Tens raó, però a casa dels pares sempre ho deien així!

    ResponSuprimeix
  5. un altra derivació del fred: Un calfred o tremolí és una sensació de calor i fred alhora, amb tremolor

    ResponSuprimeix
  6. El calfred també el tens quan veus una pel·li de por!

    ResponSuprimeix
  7. És veritat, paguem religiosament... i mentrestant hi ha gent que fins i tot, i literalment, s’està morint de fred!

    ResponSuprimeix
  8. Hi ha hagut uns quants morts de fred, i és imperdonable!

    ResponSuprimeix