Nadal ens proporciona uns dolços, que si bé ara en podem trobar tot l’any, a mi particularment em venen molt més de gust quan toca. Les neules apareixen a la taula quan ja no pots més, però sense gana n’agafes una i compleixes amb el ritual tradicional nadalenc.
No és més que un full de pasta farinosa amb forma de canó. Ara bé, també les trobarem de xocolata o ensucrades, però la tradicional és sense afegits.
Ens ve del llatí nebula, que significa boira, una mena de boira fluixa. També ens arriba d’aquesta paraula la nebulosa.
L’invent podria ser d’una monja, i ja estan documentades al segle XII, per bé que potser eren més petites o planes o menys cargolades, o més o menys cruixents que ara. El rei Jaume I en va oferir als seus comensals l’any 1267. No fa quatre dies!
Llegeixo que al segle XVIII la gent les menjava sucades amb vi blanc o malvasia per Nadal. El meu pare sempre sempre sucava una neula en una copa de xampany. Era com si esperés l’arribada de Nadal per fer-ho, com si fos una cerimònia.
Les neules apareixien a casa sota la manta del tió, personatge que mai ens va cagar ni una joguina. Aportava tots els complements per a l’àpat de Nadal, com ara les begudes, els torrons, i les neules, i al final el carbó, que significava que ja no quedava res més.
No m’agrada veure als supermercats neules a l’estiu o a la primavera. Se’n desvirtua l’essència. Cada cosa a son temps, i a Nadal neules! -diuen a Mallorca.
🎦 ESTAN TODOS BIEN (Stanno tutti bene), de Giuseppe Tornatore
Itàlia, 1990 (Premi del Jurat de Cannes, David de Donatello, etc)
Música d’Ennio Morricone
Un home jubilat travessa Itàlia per visitar els seus fills, perquè cap d’ells confirma que assistirà al dinar de Nadal. En les visites descobreix que no tenen una vida feliç encara que ho aparentin.
Una magnífica interpretació de Marcello Mastroianni. Ens aporta una transformació interior en descobrir la realitat, perquè en el fons, se sent culpable d’haver-los exigit massa.
És agradable contemplar imatges de Nàpols, Roma, Florència, Milà i Torí, ciutats on resideixen els fills i, com sovint passa en les pel·lícules italianes, barreja la comicitat i el drama.
Una joia més de Tornatore, el director de Cinema Paradiso.
Les neules han d'ésser daurades, de cap manera fluixes ni humides; han d'ésser subtils i trencadisses, s'ha de sentir, en la seva pasta, el gust del forn i del foc.
Josep Pla (El que hem menjat, 1972)
Si pots provar les de l Espluga, del Farre Gamell, fliparas!! En tenen al colmado Baró.
ResponEliminaBones festes!!
Ja les he tastades les de l'Espluga!
ResponEliminaA casa eren tradició!
No cal dir que els néts vam tastar el Champagne gràcies a les neules que hi sucava l'avi Francisco.
ResponEliminaEstel
Es veritat!
ResponEliminaAra he recordat a casa les neules també les cagava el tió. De fet, el tió de casa meva era la panera d'anar al terrat a treure la roba. Sense cap, ni cara ni res. Però tant era! Aquell dia era el tió i cagava cosetes dolces de Nadal! Tampoc no vaig preguntar mai per què aquell dia a la panera li deien tió!!
ResponEliminaNo érem tan primmirats!
ResponElimina