dissabte, 16 de gener de 2021

MIL SOLS ESPLÈNDIDS


Es difícil posar-te a la pell d’una noia dels afores d’Herat, a l’Afganistan. No només per la cultura diferent, sinó també per la percepció del món. Si des del naixement t’inculquen que les coses són d’una determinada manera i no tens cap forma objectiva de canviar aquesta percepció, com és possible saber que hi ha altres formes de viure? 

Els casaments forçats de nenes amb homes que els tripliquen l’edat és un fet habitual i no només hi estan d’acord els homes, també les mares, les dones que ho han patit. És un fet habitual. És la normalitat. És saber que no tens altra opció a la vida que suportar-ho tot. 

És una lluita per la supervivència, travessant tots els obstacles: els talibans, les invasions, la guerra, la llei de la xaria, la violència gratuïta, les prohibicions estúpides. I enmig, la història ens narra l’amistat entre dues dones, que fa més suportable el dolor. 

Sé que és una novel·la, però també que està basada en fets habituals a l’Afganistan. Estan molt ben descrits els paisatges, perquè et sents al mig de Kabul, Herat, Kandahar, els Budes de Bamian, meravelles del món destruïdes pels talibans, perquè deurien enutjar Al·là.

Us la recomano! És un llenguatge planer i ben estructurat. Veureu que així que us aneu endinsant en la història, no només no la podreu deixar, sinó que us anirà envaint un sentiment de ràbia, perquè no és un problema de cultures diferents, sinó de males persones. 

En fi, la vida és molt injusta segons el punt del planeta on has nascut. Salaam alaikum!


🎦   ELS GRANS BUDES (The Giant Buddhas), de Christian Frei
Del gènere documental. Investigació sobre la destrucció dels Budes gegants de la vall de Bamian a l’Afganistan. 

Al març de 2001 les dinamites dels talibans van fer explotar els Budes, mentre una càmera ho gravava i els talibans ho celebraven. Ho va enregistrar un periodista àrab que va ser empresonat per col·laboració amb Al-Qaida. 



Eren incomptables les llunes que brillaven sobre els seus terrats,
o els mil sols esplèndids que s'ocultaven rere els seus murs.
Saib-e-Tabrizi (Kabul, segle XVII)