Tan fàcil com seria dir-ne bloc com qualsevol llibreta de fulls, d’aquells que s’arrenquen i serveixen per fer-hi notes. Un bloc de tota la vida, amb espiral, amb els fulls cosits, amb fulls quadriculats, o amb ratlles... o fins i tot un bloc de calendari... Doncs no ho podem fer!
Hi va haver un temps de dubte, perquè el mateix TERMCAT, Centre de Terminologia de Catalunya, va recomanar bloc, però després se’n va desdir, sobretot perquè les llengües del costat també deixaven el neologisme amb la g anglesa. I amb aquest impàs alguns s’han despistat.
L’anglès ho té fàcil quant al gènere dels mots i també quant als verbs perquè no canvien gaire els temps verbals, i quant a la derivació i composició de noves paraules, però nosaltres som romànics! Res a veure amb els anglosaxons. És un concepte diferent de llengua i de visió del món a través de la llengua.
Bé, doncs, en anglès en diuen un WEBLOG, compost de WEB + LOG, que significa més o menys quadern o diari web, quadern en xarxa, quadern de bitàcola..., per tant, la paraula es compon del final d’un mot i el començament d’un altre, i no té res a veure amb els nostres blocs escolars o d’anotacions. La coincidència és pura casualitat.
Els bloguers i les blogueres ja som al diccionari! Ja formem part del patrimoni lingüístic català i, per tant, podem tirar pel dret i explicar-hi històries i notícies sense cap recança! Compte amb els correctors de word que no estiguin actualitzats, perquè us ho canviaran per lloguers o bolquers sense compassió!
La pandèmia em va donar l'oportunitat de començar. Ha estat i és un plaer escriure cada setmana un apunt per al blog, on parlo principalment de llengua i de cinema, i d'algun llibre llegit. De política no en parlo gaire, perquè els esdeveniments em regiren l’estómac gairebé cada dia!
Gràcies per llegir-me!
🎦 JULIE & JULIA, de Nora Ephron
EUA, 2009 (alguns premis i força nominacions)
Julie Powell vol fer alguna cosa creativa i es planteja elaborar 524 receptes del llibre "Dominant l’art de la cuina francesa", de 1961, publicat per Julia Child. Totes les seves experiències les escriu en un blog que aconseguirà molts seguidors.
Pel·lícula curiosa que avança amb una recepta darrere l’altra sobre dues històries paral·leles.
La pel.li està bé, però una mica sobreactuada, sobretot la Meryl Streep. No sé si el personatge real era tan excèntric.
Tràiler: https://youtu.be/cSEd4BZ76xc
Per la porta que dona a les escales entra un individu apressat, d'uniforme, que arrossega una tauleta damunt la qual es veuen un timbre de mà, un telèfon, un llapis i un bloc.
Manuel de Pedrolo (Totes les bèsties de càrrega, 1967)
