diumenge, 8 d’agost de 2021

VACANCETES D’AGOST...

 


Avui començo vacances damunt les vacances habituals de la jubilació. Vull dir amb això que potser no seré tan regular amb la tramesa del blog durant el mes d’agost, perquè els qui no treballem també hem de fer vacances de no treballar, entre altres coses perquè fem moltes més activitats de les que ens pensàvem que faríem en aquesta època de la vida! 

La vacança, que sempre s’utilitza en plural, vacances, potser perquè seria molt gasiu que només ens en deixessin fer un dia, ens arriba del llatí vacare, que vol dir estar buit, per tant, si està buit és que està desocupat, no hi ha ningú, és a dir, està vacant! D’aquí ens arriba també la 'vacació' que volia dir estar vacant o desocupat un càrrec o un lloc de treball. Per tant, no és incorrecte dir ‘vacacions’ en català, malgrat que soni molt estrany i que no formi part de la conversa habitual; el que passa és que vacances ha guanyat la partida en tots els usos. 

És fàcil pensar que sempre s’han fet vacances, però no és així. Les vacances són un dret laboral dels treballadors. Durant el temps de vacances es continua cobrant el salari i no es pot perdre la feina. Cal dir que sempre hi ha empreses que ‘retallen’ les vacances o obliguen a fer-les en un temps determinat, de forma que el que es retalla en realitat, són els drets laborals que tant han costat de guanyar. 

Les primeres vacances eren pauses perquè els estudiants poguessin treballar al camp en temps de collita d’estiu, per tant, eren unes vacances gens descansades. I les primeres vacances tal com les entenem avui van començar amb la Revolució Industrial. La classe obrera del segle XIX va organitzar-se per lluitar per una vida més digna i limitar la jornada laboral i els dies de feina anuals, però no va ser fins als anys vint que van començar tímidament a canviar les coses, tot i que en alguns països del món encara no n’hi ha. 

Les vacances no són doncs cap regal. Són un dret i com a tal cal preservar-lo de tots els intents de destrucció. 



🎦   VACACIONES EN ROMA, de William Wyler

EUA, 1953 (Tres Oscars, Globus d’Or, i molts premis més)

Una princesa s’escapa de palau per visitar la ciutat i coneix un periodista americà, que simula no saber qui és. 

Aquesta pel·lícula és una llegenda del cinema, malgrat que avui probablement no guanyaria l’Oscar, perquè els acadèmics la trobarien tòpica i típica, amb actuacions poc fluïdes, però l’any 1953, quan la gent normal no viatjava pel món, va ser una magnífica oportunitat per conèixer la ciutat de Roma. 

TRÀILER


Treva de gener
Avui es signa la pau a Vietnam
i per un dia joiosament dono
vacances als meus versos.

Maria Àngels Anglada (Kiparíssia, 1980)