dissabte, 4 de juny de 2022

EL PETIT-GRAN ESPARVER

Foto de R.Zierik (Commons)


El meu padrí va caçar un esparver i el va fer dissecar. I va tenir la brillant idea de posar-lo a l’entrada de l’habitació on jo dormia, de manera que em va provocar llargues nits d’insomni i de por perquè veia la bèstia per tot arreu. 

L’esparver és una espècie protegida actualment, per tant, si ho fes ara li cauria un bona penalització, però en els seus temps tot això era normal i es caçava tot el que es podia i es pescava també, tot el que queia a les xarxes. Ell era de moixons petits, sobretot caderneres, estornells o pinsans, que caçava amb teles, reclams i paranys, però de tant en tant en queia algun de més gran. La caça estava regulada, però no pas com ara. 

L’esparver és petit, fa una mica més d’un pam i amb les ales estirades pot arribar als 80 cm més o menys. I és així com estava dissecat, amb les ales esteses, de manera que a mi em semblava més una enorme àguila reial que cap altra cosa. 

Els costums van canviant amb els anys, però contràriament al que em pensava, la taxidèrmia que és l’ofici pel qual es dissequen els animals morts donant-los l’aparença de vius, continua molt vigent, sobretot entre les espècies d’animals grans, per bé que ara està molt vigilada. Hi ha veritables col·leccions d’animals dissecats, de totes les espècies, i segur que algú també té la dèria de caçar esparvers, perquè tot i que és petit, fa patxoca i sembla qui sap què. 

Els moixons que teníem a casa també eren caçats. Alguns feien cap a l’arròs de diumenge, i d’altres sobrevivien en gàbies que calia netejar diàriament. Amb el padrí van desaparèixer tots els moixons de casa i vaig poder dormir una mica més tranquil·la. Si sabés de les normes i prohibicions actuals renegaria fins a quedar-se mut. 

Esparver és un mot germànic, sparwari. I de tanta por que fa als moixons petits amb la seva mirada va sortir el verb esparverarque vol dir esglaiar o espantar, exactament el meu estat d’aleshores, esparverada!




🎦   HERMANOS DEL VIENTO, de Gerardo Olivares i Otmar Penker

Àustria, 2015

Un jove troba una cria d’àguila reial i decideix salvar-la. 

Imatges de gran bellesa als Alps amb les àguiles. En realitat, tenen més importància les imatges i el paisatge que no pas la història, que més aviat serveix per emplenar un documental, el tràiler del qual ja val molt la pena. 

TRÀILER





En cursos de taxidèrmia per correspondència havia après de dissecar ocells i tenia una habitació atapeïda de pardals, caderneres, puputs, mussols, tords: semblaven vius.

Blai Bonet (Mister Evasió, 1969)


2 comentaris:

  1. Sono d’accordo con te, cara Ció: il film di cui ci proponi il trailer è una storia senz’altro interessante, però è il paesaggio alpino quello che più impressiona. Grazie!

    ResponElimina
  2. Mira que fa anys que ens coneixem i això de l'esparver no ens ho havies explicat mai. O potser jo no ho recordo...

    ResponElimina