dissabte, 24 de setembre del 2022

LA TARDOR QUE FA TARD!

foto: Estel Bové Munté

Fa un parell de dies que ha començat la tardor. Anem amb màniga curta i tenim onades de calor que ens fan pensar que som en plena calitja estiuenca. Crec que quan érem petits la tardor no era tan calorosa, perquè recordo que al setembre la gent portava sempre una jaqueta al damunt per si de cas. 

La tardor és l’estació de l’any de les fulles caigudes, del vent, dels dies escurçats, de les nits allargades, de baixada de temperatures (quina il·lusió!), de les escoles que comencen a desgrat d’alguns i a grat dels altres, de les feines que es reprenen després de vacances, dels boscos grocs i vermells, de la verema i de pluges que, de moment, són salvatges a la nostra zona!

És l’estació de l'any que va des de l’equinocci de tardor, entre el 21 i el 23 de setembre, fins al solstici d'hivern, entre el 21 i 23 de desembre. 

La nostra tardor ve del llatí tardatiōne, que significa tard, tardança, en el sentit de ser l’estació de cap al tard, com el vespre, abans de la nit hivernal. Les llengües veïnes no han derivat de la mateixa paraula llatina, sinó d'autumnus, com ara el castellà, otoño; el francès, automne; el portuguès, outono; i l’italià autunno. Fins i tot l’anglès té la forma autumn. Nosaltres ens hem quedat amb el sentit tardorenc, tot i que al País Valencià i les Illes també se’n diu primavera d’hivern. 

Em fa molta mandra escoltar les notícies que ens arribaran a la tardor, perquè estaran plenes de vells i nous fronts difícils de travessar, un nou curs polític que tornarà a parlar de jutges, d’eleccions, d’incoherències i de frustracions. 


Imprescindible escoltar la música d’Antonio Vivaldi. En aquest cas, el primer moviment de la tardor, dins l’obra Les quatre estacions, de 1723, concerts per a violí i orquestra: 



🎦   CONTE D'AUTOMNE (Conte de tardor), d’Éric Rohmer

França, 1988 (premi al millor guió al Festival de Venècia, i altres premis)

Dues amigues que viuen a la Provença volen casar una vídua que viu sola. 

Una història molt senzilla, envoltada d’un paisatge de tardor ple de vinyes, amb un guió i presentació molt aconseguits. Està considerada una de les 100 millors pel·lícules franceses. Forma part de la sèrie Contes de les quatre estacions, del director francès Éric Rohmer. 

TRÀILER


La nit era tot música. Les finestres obertes
ens duien, de les amples avingudes desertes,
aquella olor de terra del vent de la tardor.

Màrius Torres (Poesies, 1947)




3 comentaris:

  1. Molt interessant, com sempre! M'agrada el concepte "primavera d'hivern".

    ResponElimina
  2. La tardor és la meva estació preferida, tant pel color del paisatge com a la música de Vivaldi

    ResponElimina