Avui seria impensable un avís a l’aeroport que digués: el vol a París sortirà a les set tocades. O bé la funció de teatre començarà pels volts de les nou!
Som en temps de precisió absoluta. Les nostres fórmules horàries tradicionals pateixen d’una imprecisió que és impossible que s’aguantin gaire temps més.
Aquest era el rellotge de cadena del meu padrí, que deuria dir: me’n vaig al cafè, que ja és un quart i mig de tres. Aleshores no era important el minut, era important el fet. És a dir, al voltant d’uns minuts determinats ell se n’anava a fer un cafè al bar de la rambla de Tarragona i s’hi estava un parell d’hores, cosa que vol dir que s’hi estava entre una i tres hores. Quan tornava ja eren les 7 tocades, per tant, el rellotge ja havia tocat les set, però no feia gaire estona.
Això sí, ell volia sopar a les 8 en punt! I vora les 10 de la nit deurien anar a dormir...
Aquesta manera de dir i de fer no té cap futur, perquè portem les hores incrustades en forma de mòbil o de rellotge o de tauleta o d’ordinador, i seguim els minuts que ens marquen.
Els pagesos miraven el cel i deien deuen ser les tres, no falta gaire per migdia... i així van viure imprecisos tota la vida sense rellotges insistents que et diuen, utilitzant el sistema internacional, que són les 11:25:42.
Els rellotges digitals ens obliguen a ser precisos en el temps, per tant, s’ha acabat el mig quart, ara ens fan anar a l’hora més que mai! En tots els sentits! 😐
Ja són tres quarts i mig de dotze... plego!
🎦 MITJA HORA i un epíleg (Media hora y un epílogo), de Epigmenio Rodríguez
Espanya, 2018
És com un puzle de diverses històries que passen en el temps de trenta minuts.
Una bona aposta de pel·lícula. Diferent per la idea original, amb actors que tot i no ser coneguts fan un bon paper.
(En el moment de publicar aquest apunt es pot veure a la plataforma Filmin)
Sospito que tot devia ser ja una mica distint en introduir-se el rellotge de paret, i que, de mica en mica, el canvi es devia accentuar amb l'expansió del rellotge de butxaca i, finalment, del rellotge de polsera.
Joan Fuster (Diccionari per a ociosos, 1964)
Són quarts de deu i està núvol. Bon dia a tothom
ResponEliminaPassa d'un quart de deu i està si plou o no.
ResponEliminason les deu tocades i escampa
ResponEliminaJoan
ResponEliminaProp de la una dinarem.
ResponEliminaTres quarts de deu i gairebé ras! Que bonic no, parlar així?
ResponEliminaNo hi ha res que m'agradi més que perdre el temps.....l'exactitud fa petita la vida.
ResponEliminaI badar... és bonic badar!
EliminaPer molta precisió horària que tinguem ara, no em negareu que continuem patint retards de molts tipus... Hi ha gent (i trens i ajuts i...) que no arriba mai a l'hora ;)
ResponEliminaAixò ja és un altre tema... i molt espinós! :)
EliminaQuan dic a quarts de 10, per exemple, vull dir a les 9:30 i no sempre m'entenen.
ResponEliminaSí, però molts dels qui no t’entenen potser ho saben dir en anglès (que diuen que falta un quart per l’hora, o que passa un quart de l’hora) tampoc és tan diferent... només calen ganes d'entendre... :)
Elimina