L’esmolet és un ofici en decadència si és que no ha caigut del tot.
Passava sovint pel carrer –recordo el seu pas pel carrer Apodaca de Tarragona- i feia un so molt característic, una mena de xiulet que tothom reconeixia. Anava muntat en una bicicleta que portava incorporat un cavallet de fusta i una mola o pedra d’esmolar que girava gràcies al pedaleig. No sé si n’hi havia molts a la ciutat ni si es feien competència!
El seu lloc de treball era el carrer, una feina ambulant, perquè també visitava els pobles del voltant. El que jo recordo anava amb bicicleta o amb moto. Aquells homes esmolaven els ganivets i les tisores de les cases, però també diversos tipus d’eines artesanes o eines d’altres oficis. Per la mola passava les eines metàl·liques i les deixava llestes per tornar a fer servir.
Les dones –sobretot- deixaven tot el que estaven fent i baixaven al carrer amb aquell ganivet despuntat, o aquelles tisores de cuina o de cosir que tallaven menys del que calia.
Era una forma de reciclar o de recuperar o de reutilitzar allò que s’havia fet malbé per l’ús. Ara què fem amb els ganivets despuntats? Potser no els llancem, però s’arraconen al calaix on hi ha tants estris de cuina, i les tisores que no tallen segueixen la mateixa fi, arraconades en un calaix qualsevol perquè ens fa no sé què llençar-les.
La paraula prové del llatí mŏla, d’on provenen també les diferents moles (de molí, dents molars...). També se’n pot dir afilador, paraula que arriba del llatí affīlāre, i que és la que pren el castellà, afilar.
No en deuen quedar gaires d’esmolets, perquè els ganivets i les tisores, si són d’acer inoxidable, ja no s’esmolen. Sí que ens queden, però, les llengües esmolades!
🎦 L'ARROTINO (L’esmolet), de Danièle Huillet, Jean-Marie Straub
Itàlia, 2001
Rodada a Sicília. Curtmetratge de 35 mm sobre l’ofici dels esmolets.
Aquí el podeu veure sencer en italià i amb subtítols en portuguès:
* * *
Amb un ganivet ben net,afilat per l’esmolet,tallava, tot xano-xano,un molsut braç de gitano.
Salvador Espriu (Les cançons d'Ariadna, I, 1949)
També anaven amb un aparell muntat sobre una roda de carro que feien funcionar pedalant. Fa quatre dies!
ResponEliminaJo encara els recordo. M'agradava baixar corrents les escales per fer-los esmolsr quatre coses. El xiulet, el feien amb una mena de flauta de pan, però de tamany molt més petit i era de plàstic que el feia somar tot bufant-lo de punta a punta, ara ascendent, ara descendent.
ResponEliminaAvui dia, només conec una parada del Mercat Central que esmolen,fan claus i venen ganiveteria.
M'ha encantat aquest petit film gravat a Sicília, parlen talment com si fessin teatre!
Gràcies com sempre, Ció, per la teva pindola cultural de cada setmana.
SEMPRE INSTRUCTIVES.
Quan era petita al carrer també és deia "esmolet" als nens trapelles i que deien paraulotes......Rat
ResponEliminaSí, també està recollit al diccionari l'ús d'esmolet com a criatura espavilada.
EliminaS'han perdut els esmolets tot i que no del tot. A Alforja hi havia un capellà que es deia Mossèn Espolet i, com que no ho havia vost mai escrit, em pensava que era Esmolet!
ResponEliminaAbans que s'introduís l'ús dels petits bufacanyes de plàstic, s'anunciaven amb el xiscle que produïen fen passar una planxa de ferro sobre la roda en moviment. Tenien força traça. L'us del xerrac musical sempre em ve al cap el record infantil dels esmolets, tot i que el so que feien era molt estrident.
ResponElimina