Els sons donen caràcter al lloc on som, on hem nascut, on hem fet cap. El so dels campanars, dels rellotges que encara toquen hores en algunes ciutats —sempre que els turistes nouvinguts no es queixin—, i el so de les onades si vius prop de les platges o dels ports o el so dels rius cabalosos, que s’emporten tot el que troben pel davant si estan enfadats.
La meva iaia Joaquina, aragonesa, que va venir a Tarragona un cop casada, en veure el mar per primer cop es va fer enrere, tenia por que el mar se l’endugués: Nos va a tragar —deia. Entenc que el mar deu fer impressió si el coneixes de gran, perquè mirant-ho bé, és una immensitat difícil d’entendre. Els qui l’hem viscut des de petits el trobem tan natural que ni ens immutem en veure’l.
M’agrada no fer res quan vaig a la platja —que no hi vaig gaire. M’agrada badar i tornar a badar. L’aigua convida a la serenor, a veure passar el temps, a contemplar el vaivé, a ensumar l’olor d’aquest mar tan i tan nostre. Ja ho deien els romans: mare nostrum, el mar que va unir les cultures egípcies, mesopotàmiques, perses, fenícies, gregues, àrabs, romanes i catalanes!
Quan fa temps que no el veus o no el sents, l’enyores.
🎦 LA VIDA DE PI, d’Ang Lee
EUA, 2012 (4 Òscars, Globus d’Or, i molts altres premis)
Un jove hindú s’embarca en un viatge en un bot salvavides enmig del Pacífic amb la companyia d’un tigre de Bengala amb el qual aconseguirà una bona relació.
Una interessant pel·lícula aconseguida amb un bot salvavides, un noi i un animal enmig de l’oceà transportats per un guió fantàstic ple de detalls i de reflexions. Un gran espectacle, val molt la pena.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo, AppleTV, Youtube, Disney, etc.)
La rosa torna a florir,la mar és més bella encara.
Rosa Leveroni (Epigrames i cançons, 1938)
La mar de bé. Gràcies
ResponEliminaEl meu hone,l'Eusebi, de Lleida, explicava com va veure per primera vegada el mar a Barcelona, al port, quan amb 17 anys va anar a examinar-se de Preu a la universitat.
ResponEliminaDeia que va baixar la Rambla corrents per Vure el MAR,
Ha de ser tot un espectacle per als qui no l’han vist mai. Els qui hi estem acostumats no en fem prou cas!
EliminaTens raó Ció, el mar quan hi neixes a prop, et marca l'esperit, t'acompanya sempre i el necessites a prop.
ResponEliminaRecordo la teva habitació, néta i endreçada, i per a tu sola! Jo llavors dormia en un llit entre un armari i la màquina de cosir. Només veia una paret, però el mar a Tarragona està a l'abast de tothom i per això el portem al cor.
Jo l'enyoro.
Cert, però vaig dormir molts anys en una habitació per on tothom havia de passar x anar al lavabo! :)
EliminaSóc de Barcelona, van venir uns parents de Saragossa i nosaltres, com s'havia de fer en els anys 50/60,nels vam portar a veure el mar, Rambla avall.
ResponElimina"Que grande! Cuanta agua!!! Va dir ella.
" Y porque no ves la que hay debajo" va respondre ell.
Ha quedat com a frase familiar quan volem riure d'algú.
Què dolents érem els adolescents.