CORRUPTELES

L’exministre Montoro deia que no hi havia diners, naturalment, perquè els tenia ell!

La corrupció és gairebé una forma de política. No és nova, res no hem inventat nosaltres, pobres votants de democràcies acabades d’estrenar. 

Entenem per corrupció l’abús d’un càrrec públic en benefici privat, o en benefici dels fills o nebots o veïns de l’escala o despatxos o empreses o grans immobiliàries o grans voltors. 

L’antiga Roma era corrupta, també ho era la Grècia antiga, fins i tot l’antic Egipte. Els suborns, els regals, les conspiracions, el tràfic d’influències, les trampes, les mans al calaix, les corrupteles... cap règim no s’ha deslliurat dels corruptes. 

Em va fer gràcia la notícia del senyor Cristóbal Montoro Romero. Tu també? L’home que predicava com un capellà i ens renyava perquè no tributàvem prou, ens explicava que les arques eren buides i que calia prémer molt més el cinturó. 

Ara el tenim imputat, l’home. I no per fer entrar la veïna de dalt al seu ministeri, sinó per tràfic d’influències, per afavorir empreses privades que haurien aconseguit rebaixes fiscals molt suculentes i amb lleis fetes a la seva mida. 

Deu ser corrupció mediterrània la que ens devasta, perquè en som propensos. Dia per altre hi ha algun descarrilat que ha fet més favors dels que calia. 

És clar que, en tenir bons mestres, nosaltres fem tot el que podem per estalviar-nos l’IVA de les factures de l’electricista, i truquem a l’amic que coneix l’amiga que és parenta d’un metge a veure si ens cola en les visites. La corrupció té escales, la nostra és al soterrani, la de don Cristóbal és a l’àtic! 

Bé, la presumpció d’innocència també cal tenir-la en compte, don Cristóbal, però tampoc no tinc gaire fe en la justícia que ens ha tocat.

🎦   TOTS ELS HOMES DEL PRESIDENT (All the President's Men), d’Alan J. Pakula

EUA, 1976 (4 premis Oscar, i moltes nominacions a premis importants)

El 1972, dos joves periodistes del diari The Washington Post investiguen uns intents de robatori i la implicació directa de membres del Comitè per a la reelecció presidencial. Van aparèixer una sèrie de cintes de gravació de converses que implicaven el president dels Estats Units, Richard Nixon. El cas Watergate va provocar la dimissió del president. 

És un clàssic imprescindible, i encara que la pel·lícula ja tingui cinquanta anys cal veure-la per entendre bé un dels problemes més importants de la política, la corrupció. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo)

*    *    *

Corrupció política. Res no es crea ni es destrueix. Tot es transforma.

Ponç Pons (El rastre blau de les formigues, 2014)