Tots els nous verbs que van sorgint, que es van inventant o que es van adoptant o adaptant d’estrangerismes es conjuguen d’acord amb la primera conjugació.
Les altres han quedat encarcarades i amb poques perspectives de futur en el sentit que cap nou verb s’adaptarà a les desinències er/re o ir. Aquest és un fet comú a totes les llengües romàniques, perquè en totes la primera conjugació és la més productiva, i l’única capaç d’aglutinar tot el gran nombre de verbs que ens ha arribat, sobretot en els darrers anys, fruit de les noves formes de tecnologia, ciència, medicina... com per exemple, clicar.
Com viuríem sense poder clicar! Ens passem el dia clicant el mòbil, l’ordinador i qualsevol cosa que tingui botons. Ve del verb anglès to click que vol dir exactament això, polsar un botó del ratolí amb la finalitat de donar-li una ordre, però se li ha aportat un sentit més ampli i també cliquem els ordinadors portàtils sense ratolí. L’expressió millor fora ‘fer clic’, però el verb clicar ha entrat amb la força d’un tsunami i ja no se n’anirà. Clicar és un nou verb de la primera conjugació catalana, i les altres llengües ho han transcrit de forma similar. En castellà i portuguès, clicar; en francès, cliquer; en italià, cliccare.
El verb anglès to click prové de l'onomatopeia del so que fem quan pressionem una tecla: clic!
Si voleu veure el tràiler de la pel·lícula cliqueu sobre l’enllaç!
🎦 SNEAKERS, de Phil Alden Robinson
EUA, 1992 (Algunes nominacions)
Un geni dels ordinadors és també líder d’un grup especialitzat en el manteniment dels sistemes de seguretat de les grans empreses. Li encarreguen una feina i aviat s’adonarà que una caixa negra té la capacitat de descodificar qualsevol sistema d’encriptació.
Una pel·lícula d’intriga. Com que és de 1992 potser ara trobarem que es queda curta vistos els avenços tecnològics que hem tingut, però per això mateix és interessant. Són els principis dels qui començaven a clicar sense parar tots els botons que trobaven.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Amazon, Movistar+, Youtube, etc.)
* * *
No vaig poder resistir la temptació de clicar sobre un text que em convidava a jugar amb una aranya, que amb alguna cosa o altra ens hem de distreure els pobres, sempre que sigui de franc.
Joaquim Carbó (Va com va!, 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada