HA NEVAT!

 

Foto: Alfons Barceló. (Montsant 2017)

Vivim en un petit país on hi ha de tot: muntanya alta i muntanya baixa, platja de sorra i platja de pedres, rius cabalosos i rius esquifits, neu al nord, sol, boira, pluja (poca), vent (sobretot a Reus)... per tant, tenim més o menys de tot i no ens podem queixar. 

Els qui viuen al Pirineu segur que n’estan farts de la neu que els impedeix circular amb normalitat, a nosaltres, en canvi, cauen quatre volves de neu i quedem encaterinats darrere els vidres i sortim al carrer amb la il·lusió que la jaqueta s’empolsi de gel. 

Ja ho deia bé el poeta, que les coses són segons el color del cristall amb què mirem, és a dir, la percepció de la realitat es subjectiva. Els uns per massa, els altres per poc. La neu no sempre és benvinguda a tot arreu, perquè causa molts problemes, però als qui ens ha tocat viure al sud, ens agrada que molt de tant en tant ens vingui a veure. 

He vist nevar poques vegades a la meva vida, tampoc no som d’esquiar ni de raquetes de neu, ni d’esports de neu, així que o la neu ve a casa o no me la trobo. 

Nevar és un verb d’origen llatí, nĭvare. En català, nevar i neu; en italià, nevicare i neve; castellà, nevar i nieve; francès, neiger i neige; portuguès, nevar i neve. És un verb intransitiu i impersonal i generalment –si no és que escrivim narracions poètiques- el conjuguem només en la tercera persona del singular (neva, nevava, ha nevat, nevaria, hauria nevat...). 

Les zones on neva sovint o bé on la neu és part del paisatge quotidià, en el nostre cas, la zona pirinenca, tenen moltes paraules o expressions sobre la neu. No és el mateix la neu acabada de caure, que la neu amb pluja o la neu dura o tova o bruta... A la meva zona, en canvi, poca cosa tenim a dir, perquè n’estem mancats gairebé sempre, i el nostre vocabulari és reduït. Les llengües, per tant, fabriquen paraules a mida que les necessiten, s’espavilen a crear fraseologia de la visió de cada realitat. D’aquest fenomen se’n diu ‘camp lèxic’ o conjunt de mots que estan relacionats pel seu significat. 

🎦   LA SOCIETAT DE LA NEU (La sociedad de la nieve), de J.A. Bayona

Espanya, 2023 (Premis Goya, premis Festival Donostia, i moltes nominacions)

El 1972. el vol 571 que portava un equip de rugby a Xile es va estrellar en un glaciar al mig de los Andes. Només 29 dels 45 passatgers van sobreviure, però es van veure obligats a recórrer a mesures extremes per mantenir-se vius. 

Havia vist ‘Viven’, de Frank Marshall, de 1993, sobre el mateix tema, que em va causar molta impressió, però aquesta també ha complert totes les expectatives. Les escenes de l’accident i del comportament dels supervivents són impressionants. No cal dir que el paisatge nevat és magnífic, sobretot vist en pantalla gran.  

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Netflix)

En este mundo traidor, nada es verdad ni mentira; todo es según el color del cristal con que se mira.

Ramon de Campoamor (Las dos linternas, 1846)