OPA?

Una opa és una paraula antiga que significa osca o tall que es fa en una fusta d’un cop de destral. Sembla que és un mot ja desaparegut, que ningú no fa servir per a res, no pas perquè no tinguem destrals ni perquè no tallem les fustes, sinó perquè ara és més comú dir-ne osca o mussa o encast o simplement tall que es fa a les fustes i també a les eines o als ganivets i armes. 

Durant tot l’any passat els mitjans de comunicació ens van atabalar dia per altre amb l’anunci de l’OPA entre dos bancs. En aquest cas significa oferta pública d’adquisició, que en català planer, senzill i entenedor vol dir que el peix gros es menja el petit, sempre que el petit es deixi engolir pel gran. 

Això només era una operació financera i res més, que segurament encara ha fet guanyar més diners als dos bancs, com si no en tinguessin prou. Els ha donat protagonisme i importància per damunt de la resta d’entitats bancàries i molta publicitat. Segurament els ha servit de reclam, perquè si del que es tracta és d’obrir comptes als bancs més competitius del moment, els que més anuncis han fet aparèixer a la pantalla han estat els dos participants de l’OPA. 

Un dels bancs no és català i, l’altre, tot i ser-ho, va fugir ràpidament de Catalunya el 2017, així que ho tenim malparat en tots els sentits. El que és segur, però segur segur, és que si van maldades qui rebrà seran els clients, els qui tenen quatre euros als seus calaixos. 

Etimològicament, tots els bancs venen del mateix lloc, de la paraula germànica bank, que era una mena de moble, taula o taulell que es feia servir per treballar amb monedes i altres bens. Com que les llengües tendeixen a utilitzar les mateixes paraules per donar significats similars, l’hem aprofitat per dir banc de sang, banc de llavors, banc de dades, de les acumulacions d’algunes coses. 

De tots els bancs haguts i per haver... el millor és el banc de la plaça per badar i veure la gent com passa!

🎦   PLA OCULT (Inside Man), d’Spike Lee

EUA, 2006  (Algunes nominacions a premis)

Desafiament entre un policia i un atracador durant un segrest amb ostatges en un banc de Manhattan. 

És una bona pel·lícula de suspens molt intel·ligent, que sorprèn, i amb bones interpretacions. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Movistar+, AppleTV i PrimeVideo)

*    *    *

Sec en un banc sota un freixe i la retrato

mentre li dic a poc a poc la cançó aquella:

"no em miris pas de reüll, que és mirada de traïdor;

mira'm com jo, cara a cara, que és miradeta d'amor.

Olga Xirinacs (Natura, 2019)