K

Només fem servir la lletra /k/ en paraules d'origen estranger. Existia en llatí, però també la utilitzaven per a les paraules estrangeres, és a dir, les que venien del grec; precisament prové de la lletra kappa de l’alfabet grec. 

En català trobem més de 200 paraules començades per aquesta lletra (a més de les que porten la lletra a l’interior o al final, com ara harakiri) que amb el temps han anat ocupant el seu espai al diccionari. Les coneixem en un grau important, sobretot les que arriben del japonès, perquè tothom sap què vol dir kamikaze, karate, karaoke, paraules que hem adoptat després del seu pas per l’anglès, a diferència d’altres que hem adaptat, com ara quimono. 

Hi ha les paraules referides a altres territoris, com ara els kurds, els kuwaitians, els kosovars, etc. I no hi podien faltar els mots que ens arriben a través de l’alimentació, com ara el kiwi, de l’idioma maori, o el kebab, de l’àrab, o el kirsch de l’alemany. Hi ha també una paraula ja catalana, koiné, poc usada i de caràcter més aviat tècnic, que significa llengua comuna, la que es presenta en tot un territori, com per exemple al territori de la llengua catalana.

Però també tinc una queixa. Per què d’entre totes les paraules amb /k/ no hi ha kumbaià? És una paraula que representa tota una generació, i que es refereix a l’estil, la música, la manera de fer de tants ambients excursionistes, ecologistes i d’escoltes catalans des de sempre. Un adjectiu que fem servir molt i que no deu fer gràcia als acadèmics. Kum-ba-yah ve de l'anglès come by here: vine cap aquí, i és una coneguda cançó espiritual afroamericana de principis del XX. 

Doncs sí, a vegades les vostres decisions són kafkianes, que ve de Franz Kafka, un escriptor txec en llengua alemanya. Produir una paraula a partir d'un nom propi és un fenomen lingüístic anomenat epònim, de manera que el nom es transforma en un adjectiu per poder fer descripcions.

Kafkià, amb dues k, significa angoixa, desordre, caos, opressió, situació grotesca. Què us han fet els kumbaiàs? 

🎦   FRANZ KAFKA, de Agnieszka Holland

República Txeca, 2025 (Diverses nominacions a premis)

Biografia (ara se’n diu biopic, de l’anglès biographical picture) de l’escriptor jueu Franz Kafka. La pel·lícula segueix la vida de Kafka des del seu naixement a Praga, el 1883, fins a la seva mort a Viena el 1924.  

Un home turmentat, que reflectia la seva angoixa en la seva obra. 

TRÀILER

 *    *    *

En unes parròquies se seguia la tradició més estricta, una rutina que ni l'oficiant semblava creure's. En altres, en canvi, s'hi introduïen guitarres i himnes kumbaià, i l'homilia feia referència a qüestions d'actualitat en un llenguatge comprensible. Era curiós alternar els dos rituals, que semblaven correspondre a dues religions diferents.

Vicenç Pagès Jordà (Memòria vintage, 2020)