A casa dels avis hi havia el quarto dels mals endreços, però en realitat era una cambra molt ben endreçada, perquè allí hi trobaves de tot i al primer cop d’ull. Els armaris se sobreeixien de capses, capsetes i diaris retallats, quincalles, rampoines i molts trastos. Roba dels avis, ben sargida, planxada i amb boles de naftalina perquè no hi habitessin les papallones, roba que es va anar fent vella damunt d’un penja-robes.
La meva mare ho guardava tot, sobretot perquè tenia espai per guardar. Per si de cas un dia ens fa falta era la frase que he sentit durant anys fins que vam fer cau i net. Quan vam desfer la casa vam llençar tantes coses que vam perdre la memòria. A la nova casa no hi cabien i el desembaràs va ser important. I anys més tard, quan vaig buidar la ‘nova casa’ les poques coses que s’hi havien quedat també les vaig fer fora.
La roba amuntegada als calaixos que fa quaranta anys que no fa servir ningú deu ser perquè ja no agrada o no va bé o no és moda o no sabem què fer-ne o no tenim ganes de pensar-hi. Roba que, segurament, ja no agradarà a ningú perquè les modes canvien.
Fa temps que buido espais seguint el títol del meu blog d’endreçar l’armari... i com per art de màgia, al cap de poc temps d’haver-me’n desfet hi penso i crec que l’hauria fet servir si encara la tingués.
Aquelles coses que per als uns tenen valor ja no en tenen per als altres. No sé pas què n’he de fer dels jocs de taula o els jocs de llit que algun dia algú va brodar i que encara són per estrenar! És un càrrec de consciència desfer-me’n, perquè allí hi havia la feina de molts dies enfilant l’agulla, moltes il·lusions i moltes ganes de futur que ja no hi és.
Ah! i avui es compleixen 350 apunts d'aquest blog... i encara em queda armari per endreçar! 😀
🎦 CLAIRE DARLING (La Dernière Folie de Claire Darling), de Julie Bertucelli
França, 2018
Verderonne, un poble petit prop de París. Claire Darling decideix buidar casa seva i fer-ne un mercadet. Els objectes que vol vendre reflecteixen el que ha estat la seva vida, moments bons i moments dolents. És l’adaptació de la novel·la Faith Bass Darling´s Last Garage Sale.
Una nova oportunitat de veure Catherine Deneuve. Curiosament, la qui fa de filla a la pel·lícula és la seva filla a la vida real, Chiara Mastroianni, filla d'un gran actor, també.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin)
* * *
Molt lluny,en les butxaques d'uns pantalonsvellsque ma mare guardava-ma mare ho guarda tot-,he trobatles nits que ens passàvemcaminant, amics,pels carrers de Xàtiva.
Raimon (Molt lluny, 2006)


Gràcies. Que et quedi molt oer endreçar i en puguem gaudir!
ResponElimina