dissabte, 23 de maig del 2026

ESPÒILERS

 

Imatge IA

He arribat a la conclusió que m’agraden els espòilers. No em fa res saber com s’acaba una història abans de començar-la i no em fa res que m’expliquin qui és l’assassí o el lladre o l’espia. Hi trobo gust a conèixer prèviament com s’ho fan per enganyar-nos, per amagar-nos els fets, per descobrir el moment en què deixen anar un detall que els incrimina, cosa que si no saps el final esdevé sempre una sorpresa, encara que sospitis. 

Doncs això, que m’agraden els espòilers des de sempre, i no ho sabia, perquè no teníem cap paraula que identifiqués aquest pensament. El mot ve de l’anglès spoiler, que ve del verb to spoil, que vol dir fer malbé. I encara que no ha entrat al llibre de les paraules, ja figura al Centre de Terminologia de Catalunya amb una o oberta i accentuada, això vol dir que no trigarà gaire a ser al diccionari, perquè darrerament tothom fa servir aquest mot. 

Com ho dèiem abans?: No em diguis el final! O ens tapàvem les orelles dient: No ho vull saber!

Per què s’ha posat de moda? Doncs perquè no tenim una paraula que signifiqui aquest concepte. Hem de dir més d’una paraula i, com sempre, la llengua busca la fórmula més fàcil i més simple, encara que la nova paraula sigui estrangera. 

Ara és en boca de tothom l’espòiler, la revelació anticipada d'una part de la trama argumental d'una obra, de manera que se’ns trenca l’efecte sorpresa, o bé el fet de descobrir com s’acaba o qui és el culpable, la filtració d’informació. Això pot fer treure l’interès per l’obra, però a mi no em passa, ja m’està bé, contra gustos no hi ha res escrit.


🎦   QUEDA’T AL MEU COSTAT (SPOILER ALERT), de Michael Showalter

EUA, 2022, basada en el llibre autobiogràfic del periodista Michael Hoziello. 

Conta la història d’una relació homosexual entre un periodista i la seva parella, a la qual diagnostiquen una malaltia terminal. 

Va tenir bones crítiques i té una correcta interpretació. No és una pel·lícula lacrimògena, malgrat el tema dur de la malaltia. Això no obstant, sempre hi ha el regust ‘americanitzat’, que no es poden treure de sobre.  

Qui ha llegit el llibre, tindrà espòiler assegurat!

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma MovistarPlus+, Primevideo, Apple TV, etc.)

*    *    *

De fet —alerta, que ve un espòiler!—, al llarg de Temps difícils, Gradgrind, una versió de Scrooge, aprèn a tenir fe i acaba experimentant canvis molt profunds.

Octavi Gil Pujol (La literatura: per què és important, 2020)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada