QUINA ODISSEA!

Poques vegades el títol d’un llibre es converteix en substantiu i s’utilitza de forma ordinària en el nostre parlar. És el cas del mot odissea, que significa un llarg anar d’uns llocs a d’altres abans d’aconseguir el que hom es proposa.

La paraula ve del llatí odyssea, que l’agafa del grec. És el nom del poema de l’escriptor grec Homer, que narra els viatges d'Ulisses, i totes les aventures que ha de passar abans no arribi a casa, que és el seu objectiu. 

I avui parlo de cinema. S’acaba d’estrenar la pel·lícula L’Odissea, de Christopher Nolan.

Si sou llegidors de xarxes o d’articles de diaris i revistes haureu vist que la pel·lícula té tants seguidors com detractors, i tot bàsicament pel fet que no ha seguit escrupolosament el poema original. Per a alguns sembla que la pel·lícula hagi capgirat el curs de la història. El guió no és més que és una interpretació de l’original, no una síntesi. 

El cinema és cinema, el teatre és teatre, i la poesia és poesia! O és que no es pot representar L’Odissea en un teatre, sense mar? O no es pot representar una escultura d’Ulisses sense haver-lo vist mai? 

Si bé Ulisses n’és el protagonista, el film posa l’enfocament en la figura del seu fill Telèmac. Un altre director podria posar-lo en la figura de Circe, o en les sirenes, o en Helena de Troia o en Penélope. Tant se val, totes les mirades són vàlides si s’aconsegueix una bona pel·lícula. I d’això es tracta, de fer una bona pel·lícula! Què importa que Helena sigui negra, si en realitat no va existir mai! 

El Padrino, de Coppola, tampoc no era fidel a la novel.la de Mario Puzo, i actualment es considera una de les grans obres del cinema. I Psicosi, d’Alfred Hitchcock, algú recorda el llibre? O La llista de Schindler, d’Spielberg, o Forrest Gump de Robert Zemeckis. Són pel·lícules que han traspassat el seu original. 

I no dic que aquesta sigui la millor, només és això, una interpretació. A mi em va agradar entre altres coses perquè m’agraden aquestes superproduccions, tot i que també m’agrada molt el cinema petit, el d’autor. Això no vol dir que hagi d’agradar a tothom. Només es tracta que el cinema és un art i les arts van per lliure. 

El pitjor de tot és que si poseu 'Homer' a Google, surt Homer Simpson 😞

🎦   L’ODISSEA (The Odyssey), de Christopher Nolan

Regne Unit, 2026

Després de la Guerra de Troia, Ulisses emprèn un llarg i perillós retorn a Ítaca, on l’espera Penèlope i el seu fill Telèmac.  

El camí de tornada serà un enfrontament a deus hostils i a criatures mitològiques que el posaran a prova. 

En la pel·lícula hi ha realment moments molt bons, molt ben filmats, amb molt bona fotografia i banda sonora. El caracteritzen com un home hospitalari, bona persona, però també esgotat, que només vol arribar a casa i oblidar-se de les guerres, per tant, és un heroi completament humanitzat. 

Si ja l'heu vist, el cavall de Troia enfonsat a la sorra us va recordar algun film?

TRÀILER

*    *    *

Així havent parlat, es va asseure; i Telèmac llavors

va abraçar el seu pare il·lustre i plorava abocant llàgrimes,

i a tots dos els va venir un desig de lamentació.

Homer (L’Odissea, cant XVI, 201-214, trad. C.Riba)