La pesta negra del segle XIV, que va provocar més de 50 milions de morts, devia ser com el COVID-19, però amb algunes diferències, naturalment: ni mòbils, ni ordinador, ni tele, ni diners per comprar, ni menjar, ni higiene, ni medicaments eficients...
És una malaltia epidèmica que es transmet entre persones o a través d’alguns animals, com el de la foto. Antigament totes les grans epidèmies se’n deien pesta.
Confesso que el llibre d’Albert Camús sobre la pesta bubònica és un dels que més em va deixar senyal quan el vaig llegir ara fa uns quants anys, per la seva reflexió sobre l’absurd i la irracionalitat de la vida.
Si juguem amb les paraules, la pesta, que ve del llatí, ens va proporcionar algunes maneres de dir les coses que no ens agraden, o que fan mala olor, o que tenen dolenteria: Quina pesta que surt d’aquell racó! És més dolent que la pesta! Me n’ha dit pestes de tu! o D’on pestes vens? –diuen a Mallorca.
🎦 SOY LEYENDA, de Francis Lawrence
EUA, 2007, sobre la novel·la de Richard Matheson.
Robert Neville és un gran científic, però no va poder aturar l’expansió d’un virus creat per l’home. Està sol a la Terra, de mostra, i és immune al virus, però ha de vigilar els vampirs que el persegueixen! Aquí teniu el tràiler: https://youtu.be/2WmsMmEkmfQ
Interessant per veure com es viu en uns carrers totalment despoblats, com ara els nostres d’avui.
Totes les desgràcies dels homes provenen de no parlar clar.
Albert Camus
Hi ha una pel.lícula anterior a aquesta del Will Smith i es la del Charlon Heston https://www.filmaffinity.com/es/film347267.html de 1971 "El ultimo hombre vivo"
ResponEliminaSí, gràcies, que de fet es va estrenar com a “The omega man” i no sé per què li van haver d’afegir ‘vivo’.
EliminaI uns altres dos referents literaris rellevants: "A journal of the plague year" (Diari de l'any de la pesta), 1722, de Daniel Defoe, sobre la pesta que assolà la ciutat de Londres l'any 1665, i "I promessi sposi" (Els promesos, Ed. 62, 2003), d'Alessandro Manzoni, 1842, novel·la capdavantera del Risorgimento italià, que conté la narració de la pesta que assolà Milà i la Llombardia l'any 1630 i que causà més de dos-cents mil morts. [I ja que hi som, una curiositat, que recullo de l'article de Gemma Fabregat (http://almirall.ateneubcn.org:9080/Almirall/obra:305), sobre les relacions entre el Risorgimento italià i la nostra Renaixença, concretament sobre la novel·la de Manzoni i la nostra "Oda a la Pàtria", 1833, d'Aribau: "Alguns dels mots i imatges de les dues primeres octaves del poema corresponen al final del capítol VIII de la novel·la, en què Lucia es lamenta d'haver d'abandonar el poble on ha viscut."]
ResponEliminaGràcies ‘anònim’ per la teva aportació. És molt interessant el que expliques!
ResponElimina