diumenge, 5 d’abril del 2020

AUTE

Luis Eduardo Aute, el poeta, el cantant, el pintor, el polifacètic artista ha mort avui, 4 d’abril de 2020. 

De totes les cançons, em quedo amb Al alba. No només perquè sempre m’ha agradat, sinó perquè va ser cançó capdavantera en la protesta de finals de la dictadura franquista. Era una cançó contra la pena de mort, disfressada com a cançó d’amor per evitar la censura, que es va relacionar amb els afusellaments, millor dit, els assassinats, de 1975. 

Després de sentir Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga... tothom va entendre que estava escrita per als empresonats.

La millor versió –perquè n’hi ha hagut moltes-, la seva: 
https://www.youtube.com/watch?v=ph3hhsogncI

🎦 AUTE RETRATO, de Gaizka Urresti
Documental sobre les millors actuacions en els 50 anys de carrera musical i artística (2019). Nominada a diversos premis. Tràiler: https://www.dailymotion.com/video/x7kgj5c




AL ALBA 
Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga.
Quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas.
Comen las últimas flores.
Parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga.
Quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas.
¿No te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza?
¡Maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana!

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga.
Quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Luis Eduardo Aute 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada