Els diccionaris sempre van al darrere de la realitat i ho fan per no emplenar-lo de paraules passavolants, de modes passatgeres, de maneres de dir que ja es veu que no quallaran, però alguna s’hi queda. I aquesta, què us hi jugueu, que la faran entrar?
El sistema sanitari espanyol es va desmantellar quan es va traspassar a les comunitats autònomes en diferents graus segons els estatuts d’autonomia vigents. El 1980 es van traspassar a la Generalitat els serveis i institucions en matèria de sanitat i assistència social, per tant, estem parlant de 40 anys!
Un govern amb un sistema sanitari que porta 40 anys funcionant ha de conèixer millor el terreny que un govern amb el sistema desmantellat! La decisió de confinar i desconfinar s’hauria d’haver cedit als territoris, molt més coneixedors de la realitat. Per acabar-ho d’adobar, a l’alçada dels sanitaris hi han posat militars uniformats i amb galons que només sabien parlar de guanyar la guerra, de disciplina i de combatre com a soldats.
Les acadèmies de les llengües es resisteixen a fer entrar paraules que estan de moda, perquè les modes passen, però desconfinar la recordarem mentre visquem.
🎦 LIBERTAD CONDICIONAL, d’Ulu Grosbard
EUA, 1978
Després de sis anys a la presó, un jove surt en llibertat condicional, però un policia no el deixa viure.
Bon drama policíac, bona trama i bona direcció. Naturalment el film ja té 40 anys i pot semblar desfasat, però té un bon ritme. D’alguna manera la pel·lícula ens fa veure que n’hi ha que neixen estrelles i d’altres neixen estrellats. Encara que tinguem tota la bona voluntat del món de ser bona gent, si no ens acompanya la sort no hi ha res a fer.
Un Dustin Hoffman encara molt jove, que ja havia fet unes quantes bones pel·lícules.
Tràiler en anglès: https://youtu.be/IYssJNxfm5M
Ni el cartògraf no es limita a representar un còdol, ni el filòsof no es pot confinar a plantejar un sol problema filosòfic.
Josep Ferrater Mora (Els mots i els homes, 1970)
🎦 LIBERTAD CONDICIONAL, d’Ulu Grosbard
EUA, 1978
Després de sis anys a la presó, un jove surt en llibertat condicional, però un policia no el deixa viure.
Bon drama policíac, bona trama i bona direcció. Naturalment el film ja té 40 anys i pot semblar desfasat, però té un bon ritme. D’alguna manera la pel·lícula ens fa veure que n’hi ha que neixen estrelles i d’altres neixen estrellats. Encara que tinguem tota la bona voluntat del món de ser bona gent, si no ens acompanya la sort no hi ha res a fer.
Un Dustin Hoffman encara molt jove, que ja havia fet unes quantes bones pel·lícules.
Ni el cartògraf no es limita a representar un còdol, ni el filòsof no es pot confinar a plantejar un sol problema filosòfic.
Josep Ferrater Mora (Els mots i els homes, 1970)
Sí, que recordarem la paraula 'confinament'. Hauria de ser al diccionari perquè les noves generacions no en sabran el significat. Per memòria històrica.
ResponElimina