Maig és el mes de Maia, la deessa floral de la mitologia grega. Fou una de les Plèiades, i la invocaven com a protectora de les mares i la fertilitat. Posteriorment va passar a ser deessa romana i el temple es guarnia de flors i plantes. Però el mes de maig, tot i coneixent-lo com a mes de les flors, ha estat sempre reivindicatiu.
El Primer de Maig és també el Dia Internacional del Treball i és festa ben bé a tot el món. Enguany festa absoluta, llevat dels que estan a primera fila. Any difícil pels qui pateixen expedients de regulació d’ocupació, els EROS (que aquí no és el déu de l'amor, el sexe i la passió de la mitologia grega!) i per la gent que ha perdut la feina i ves a saber si la recuperarà.
A finals del segle XIX es reivindicava la jornada de 8 hores i tothom sap perfectament, que més d’un segle després hi ha gent que traspassa amb escreix aquesta xifra. Res no és definitiu, res no és immutable, i encara queda molta lluita per endavant.
Al maig cada dia un raig és un refrany que encara circula i que ens recorda que és un mes plujós, amb el permís de l’escalfament global i del canvi climàtic, perquè no sabem cap a quin mes de maig ens portaran.
🎦 MAYO DE 1940, de Christian Carion.
França, 2015
Crítica que vaig fer a Facebook el 16/5/2016:
La música és d’Ennio Morricone, per tant, no hi ha cap excusa per no veure-la... o escoltar-la!
França veu com l’exèrcit alemany avança i la gent fuig de casa. És la història d’un home alemany que ha escapat del nazisme, i que busca el seu fill.
Una delícia de pel·lícula. Llàstima que l’he vist al cine Palace de Reus, i ens han posat en una sala amb una pantalla que no sé com li poden dir cinema.
Acostumen a passar les pel·lis alternatives o no comercials a les sales de pantalles petites.
Pobrets, vés que deuen anar a veure –deuen pensar!
Maig
Els murs dels jardins sobreïxen de roses,
els murs de l'espai sobreïxen de blau.
Màrius Torres (Poesies, 1947)
Amb la crítica que en fas, ja tinc ganes de veure-la, Ció!!
ResponEliminaGràcies.