dilluns, 20 d’abril de 2020

LA CLASSE

Fa dies que no hi ha classe. Per a ningú. Ni per als petits ni per als universitaris. Probablement el primer dia en què els joves es van quedar a casa no en van fer fàstics, però segur que passades ja quatre setmanes de confinament, i treballant només en línia, molts voldrien tornar a la normalitat. 

La paraula classe té moltes accepcions, però si ens ajustem a l’educació, classe també vol dir unes quantes coses. No només el conjunt d’estudiants que assisteixen a les lliçons que el professorat els dona, sinó també la matèria en si, la classe de llengua, però també és el lloc on es fan aquestes classes, entre quatre parets, per bé que també se’n digui aula. I fins i tot el conjunt de coneixements que s'ensenyen i que s'aprenen: rep classes de francès.

Classe i aula ens arriben del llatí, impertorbables gairebé, perquè no hem deixat de fer-ne, ni d’acudir a un espai per rebre’n. La solució en línia és i ha de ser provisional, perquè una classe, a més de la matèria, és el conjunt del que ens envolta: el professorat, la vida social, l’aire que s’hi respira, l’olor d’humanitat, i això, en general, no ho pot substituir la connexió des de casa. Encara que tinguem xats i videoconferències res no s’assembla a una classe de tota la vida!





🎦    LA CLASSE, de Laurent Cantet
França, 2008
Un professor de llengua treballa en un institut conflictiu d’un barri marginal, amb alumnes adolescents. Els conjunt de joves de la classe no és més que una mostra de la França contemporània. 
Si en teniu ocasió, mireu-vos la pel·lícula. La història és absolutament versemblant. Crec que us agradarà. 





Alguns portaven espardenyes
i separates amb ressenyes;
d'altres, a sota el braç, volums,
folis d'apunts o de resums
que havien fet anant a classe.

Salvador Oliva (Fugitius, 1994)





3 comentaris: