INFINIT!

Aquesta és la representació de l’infinit, perquè no en sabem ni l’inici ni el final. 

Símbol que es va introduir al segle XVII per representar l’absència de límits. 

Les llengües es mouen, es contaminen, s'infecten i s'adulteren. Ho sabem molt bé, i tenim les de perdre perquè som una comunitat petita, amenaçada per llengües gegants. Això no obstant, anem fent la viu-viu i no ens estem d’inventar o d’invertir significats de les paraules per adaptar-nos al medi. 

Darrerament diuen: T'estimo infinit! Com? Infinit s'ha convertit en un nou adverbi? No, no és nou, però s'ha posat de moda! Infinit era un simple substantiu que ens indicava una cosa de gran magnitud: l'infinit no es pot mesurar; i un adjectiu que ens qualificava els noms: Té una bondat infinita. 

Però un adverbi és tota una altra cosa. És un element capaç de capgirar un verb de dalt a baix! No és el mateix arribar aviat al teatre que arribar-hi tard! I no és el mateix anar de festa sovint que no anar-hi mai. 

D’aquest fet se’n diu habilitació. És un procés que dona noves atribucions a un mot sense canviar-li la forma. Normalment, la paraula agafa una altra categoria gramatical. Els diccionaris antics no contenen l’adverbi infinit, però amb els nous, i amb les actualitzacions instantànies per internet, ja podem dir que ens encanta infinit que l’hagin posat al seu lloc.  

Les llengües també estan a l’aguait de les modes! 

I quan el 8 es tomba esdevé infinit.

🎦   MICHELANGELO - INFINITO, d'Emanuele Imbucci

Itàlia, 2017

Biografia novel·lada de Michelangelo Buonarotti, el geni del Renaixement, d’una gran personalitat, que va ser capaç de crear obres mestres de la pintura i l'escultura. 

La pel·lícula ofereix una visió molt detallada de l'obra de l'artista. Mireu-vos el tràiler, és un tast!

És una llàstima que no hagi passat per cap dels cinemes que tenim a la vora. Haurem d’esperar que algun altre tipus de sala la programi.

TRÀILER 

Fanny: En fi, que per tot això estic molt encuriosida i celebraré infinit rebre més notícies de vostè, sigui per carta sigui d'una altra manera.

Josep M. Benet i Jornet (Berenàveu a les fosques, 1972)