LA MARQUESA

Com que la gent que em llegiu no teniu ascendència aristocràtica –que jo sàpiga- us diré que marquès/marquesa és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc!

Els distingireu perquè tenen cognoms amb guionets, preposicions i conjuncions copulatives, cosa que la resta de multitud no acostumem a tenir.  

I això ve a tomb pel nou estirabot de la senyora marquesa, Doña Cayetana Alvarez de Toledo y Peralta-Ramos, amb la forma de tractament d’excel·lentíssima senyora. És una dona altiva, arrogant, prepotent, amb gran dosi de supèrbia, i actualment diputada per Barcelona a les Corts Generals pel Partit Popular i directora de l'àrea internacional de la fundació FAES. La senyora ha acusat el pare de Pablo Iglesias, vicepresident del Govern d’Espanya, de terrorista, pel fet d’haver estat militant del FRAP, el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Veurem com acaba la història perquè segurament hi haurà contraresposta i presentacions de querelles. 

Només pel fet de ser titular d’un marquesat no es poden fer acusacions tan alegrement, però ella creu que sí, que el títol l’aixopluga de tots els mals. 

Els marquesos eren comtes que administraven un comtat en una zona de frontera, és a dir, en una marca. Eren els senyors d’una marca, com la Marca Hispànica, o la Marca d’Ancona a Itàlia. 

Si algú es pensava que això són títols nobiliaris a la baixa anava errat. Cada cop n’hi ha més i surten com bolets. 

Després n’hi ha uns altres que fan vida de marquès, encara que no en tinguin el títol!

🎦   LETRAS PROHIBIDAS, LA LEYENDA DEL MARQUÉS DE SADE, de Philip Kaufman

EUA, 2000, amb moltes nominacions i premis. 

El Marquès de Sade, sobrenom de l’escriptor Donatien Alphonse François de Sade, passa els deu darrers anys de la seva vida a l’asil Charenton. No se’n podrà estar de continuar amb la seva bogeria eròtica i rebel·lia.

Aquesta és la darrera pel·lícula que conec sobre la vida del marquès. N'han precedit moltes altres, totes plenes de perversió i deliris sensuals.

Tràiler: https://youtu.be/u--PYnIYewE

No vull sinó el que us he dit: "Bella marquesa, vostres ulls gentils em fan morir d'amor".

Josep Carner (El burgès gentilhome, 1919)