Quan érem feliços no és ben bé una novel·la, sinó una biografia. És la vida de la família Nadal-Farreras, de Girona: un matrimoni i 12 fills, més els avis, els veïns, etc, en temps de postguerra. L'autor, Rafael Nadal, és el fill número 6. És una família coneguda arreu perquè el gran, Quim Nadal, fou alcalde de Girona, i alguns dels altres germans han estat o estan implicats políticament.
Em costa d’imaginar una família de 12 germans, perquè sempre he enyorat tenir-ne, almenys un. Els fills únics no ho teníem fàcil, perquè sempre patíem d’una extrema protecció que a cops ofegava.
Era una família petit burgesa, en origen. És a dir, un parell de fills haurien viscut com a reis, però dotze és un nombre considerable, i llevat del gran, ningú més no va estrenar cap peça de roba, per posar un exemple. La història de la vida dels Nadal recorre els carrers del Barri Vell de Girona, l’internat al Collell, la casa d’estiueig, i descriu amb precisió el mar i la costa a l’entorn de Palamós.
M’ha agradat el to planer i familiar amb què descriu les petites històries familiars i les relacions entre els germans, sempre en primera persona. És fàcil entendre com s’organitzaven, com es divertien, com paraven les xarxes de pescar o com es relacionaven a partir de les explicacions de l’autor, i també la tristesa per la pèrdua d’un germà, que va produir un abans i un després.
Com he dit abans, és una biografia, per tant, no hi busqueu un relat amb argument. El recomano molt si us ve de gust saber com es viu a dins d’una prole com aquesta.
Em costa d’imaginar una família de 12 germans, perquè sempre he enyorat tenir-ne, almenys un. Els fills únics no ho teníem fàcil, perquè sempre patíem d’una extrema protecció que a cops ofegava.
Era una família petit burgesa, en origen. És a dir, un parell de fills haurien viscut com a reis, però dotze és un nombre considerable, i llevat del gran, ningú més no va estrenar cap peça de roba, per posar un exemple. La història de la vida dels Nadal recorre els carrers del Barri Vell de Girona, l’internat al Collell, la casa d’estiueig, i descriu amb precisió el mar i la costa a l’entorn de Palamós.
M’ha agradat el to planer i familiar amb què descriu les petites històries familiars i les relacions entre els germans, sempre en primera persona. És fàcil entendre com s’organitzaven, com es divertien, com paraven les xarxes de pescar o com es relacionaven a partir de les explicacions de l’autor, i també la tristesa per la pèrdua d’un germà, que va produir un abans i un després.
Com he dit abans, és una biografia, per tant, no hi busqueu un relat amb argument. El recomano molt si us ve de gust saber com es viu a dins d’una prole com aquesta.
Edicions Destino, col·lecció L'Ancora
424 pàgines
Premi Josep Pla 2012
dotze fills en aquella època ja se sap que tenien que ser de l'Opus, cito "A la novel•la es parla molt d’ells, sobre tot del pare; una persona estricte i exigent amb una gran capacitat de sacrifici i de generositat. Ells són de l’Opus Dei, però mai han imposat res als fills".
ResponEliminaSí, els pares es van fer de l'Opus, però crec que cap fill els va seguir.
ResponEliminaHe pensat el mateix: Només una família de l'OPUS tindria 12 fills...
ResponElimina