MASCARETES

foto:jobove Reus*

No entenc per què tanta discussió amb les mascaretes. Dies i dies parlant i debatent si cal o no cal posar-se’n. Em faig dues preguntes: Fa mal a algú portar-ne? i poden evitar algun contagi? El sentit comú em diu que si no fan cap mal i poden evitar algun contagi, per què no? Trobo que hi donem massa tombs. Els japonesos estan acostumats a portar-ne, però no per no contagiar-se, sinó per no contagiar els altres d’un simple constipat. És una actitud molt generosa! 

Sabeu que mascareta no és al diccionari normatiu? I és que fins ara no n'havíem necessitat gaires! I els acadèmics, que altra cosa no, però prudents ho són molt, encara no s'hi havien posat, tot i la recomanació dels organismes terminològics.

La màscara ens ve de l’àrab: [ˈmas.xa.ra], i d’aquí va passar a l’italià: maschera, però sempre amb el significat de ridícul, bufó o còmic.

Una màscara és també una falsa aparença, la cuirassa sota la qual ens amaguem, i quan no volem dissimular més els sentiments diem que ens traiem la màscara, una mica com l’actual sortida de l’armari. Però si una màscara és famosa a tot el món és la de Carnaval, i espero que el proper el puguem celebrar ben emmascarats.

Nota: Avui la majoria de gent portava la mascareta per bufanda!

* (fotografia amb retoc digital, per jobove Reus)

Barcelona CCCB exposició Stanley Kubrick (Eyes Wide Shut) 

🎦   EL FANTASMA DE LA ÒPERA, de Joel Schumacher

EUA, 2004

Basada en la novel·la de Gaston Leroux, de 1910, Le Fantôme de l'Opéra, en francès, que s'ha representat en nombroses versions teatrals i musicals. 

París, 1870. Un geni de la música viu al soterrani de l’Òpera de París. S'amaga amb una màscara per la deformació que pateix a la cara, i està obsessionat amb una de les dones de l’espectacle. 

El musical The phantom of the opera es va estrenar al West End el 1986 i a Broadway el 1988. És l’espectacle que més temps ha estat en cartell a Broadway.

Tràiler: https://youtu.be/ix0_Qr49OB4

Enlaire de Nôtre Dame,

immòbils gàrgoles fosques

a poc a poc s'arrencaven

llurs mascaretes de molsa.

Agustí Bartra  (Ecce homo, 1968)