Foto: Estel Bové Munté |
Durant el segle XIX, empreses angleses van venir a Catalunya per treballar en el ferrocarril. Una de les paraules que ens van deixar és tunnel. Aquí en dèiem foradades dels forats per passar els trens, però gràcies a l’anglès ara tenim túnels que ens foraden tot el que convingui. Sí que és un anglicisme en origen, però actualment, és un mot nostre, com qualsevol altre. Són paraules manllevades d’una altra llengua, manlleus que adoptem o adaptem.
Sempre hi ha qui es lamenta de
l’excés de neologismes, és a dir, de l’excés de paraules estrangeres que
arriben i s’introdueixen d’avui per demà a la llengua. No només al català, sinó
a totes les llengües en general.
Si bé l’allau de noves paraules
procedents de l’anglès és aclaparador gràcies o per culpa de les noves
tecnologies també cal pensar que les noves paraules ens han ajudat a designar i
a conèixer realitats culturals molt diferents a la nostra.
Certament no cal dir-ne link si ja tenim enllaç, ni cal dir-ne hashtag
si ja tenim etiqueta. No hi ha
cap necessitat d’adaptar-lo ni d’adoptar-lo; ara bé, n’hi ha d’altres que no
tenim més remei que deixar-les entrar. Com en diríem del whisky o del jazz, si no
els hem inventat nosaltres?
O com podríem menjar bistecs si no hagués entrat aquest mot a
la llengua? De bistecs gairebé tothom en menja un dia o altre i, en canvi, és
un mot ben anglès, beefsteak!
L’equilibri és difícil d’aconseguir, perquè tenim la sensació que ens envaeixen
paraules estrangeres i que aviat n’hi haurà més que de les nostres. És una
sensació, no pas una realitat.
🎦 PÁNICO EN EL TÚNEL, de Rob Cohen
EUA, 1996
Un camió amb substàncies
perilloses explota en un túnel. Hi ha supervivents, però és difícil rescatar-los.
En el seu moment, bons efectes
especials, ara ja superats. Quant a la pel·lícula, res de l’altre món. És la
típica del Sylvester Stallone!
Sortint
per la carretera, al cap de pocs
quilòmetres es troba la via,
i pocs quilòmetres més enllà,
el túnel.
Joan Brossa (Poemes civils, 1961)
La llengua, igual que la cultura, està viva, per tant, és una identitat inacabada.
ResponEliminai tant!
ResponElimina