TÚNELS I BISTECS

Foto: Estel Bové Munté

Durant el segle XIX, empreses angleses van venir a Catalunya per treballar en el ferrocarril. Una de les paraules que ens van deixar és tunnel. Aquí en dèiem foradades dels forats per passar els trens, però gràcies a l’anglès ara tenim túnels que ens foraden tot el que convingui. Sí que és un anglicisme en origen, però actualment, és un mot nostre, com qualsevol altre. Són paraules manllevades d’una altra llengua, manlleus que adoptem o adaptem.

Sempre hi ha qui es lamenta de l’excés de neologismes, és a dir, de l’excés de paraules estrangeres que arriben i s’introdueixen d’avui per demà a la llengua. No només al català, sinó a totes les llengües en general.

Si bé l’allau de noves paraules procedents de l’anglès és aclaparador gràcies o per culpa de les noves tecnologies també cal pensar que les noves paraules ens han ajudat a designar i a conèixer realitats culturals molt diferents a la nostra.

Certament no cal dir-ne link si ja tenim enllaç, ni cal dir-ne hashtag si ja tenim etiqueta. No hi ha cap necessitat d’adaptar-lo ni d’adoptar-lo; ara bé, n’hi ha d’altres que no tenim més remei que deixar-les entrar. Com en diríem del whisky o del jazz, si no els hem inventat nosaltres?

O com podríem menjar bistecs si no hagués entrat aquest mot a la llengua? De bistecs gairebé tothom en menja un dia o altre i, en canvi, és un mot ben anglès, beefsteak!

L’equilibri és difícil d’aconseguir, perquè tenim la sensació que ens envaeixen paraules estrangeres i que aviat n’hi haurà més que de les nostres. És una sensació, no pas una realitat.

🎦    PÁNICO EN EL TÚNEL, de Rob Cohen

EUA, 1996

Un camió amb substàncies perilloses explota en un túnel. Hi ha supervivents, però és difícil rescatar-los.

En el seu moment, bons efectes especials, ara ja superats. Quant a la pel·lícula, res de l’altre món. És la típica del Sylvester Stallone!

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=5rDM3qUqSuI

Sortint

per la carretera, al cap de pocs

quilòmetres es troba la via,

i pocs quilòmetres més enllà,

el túnel.

Joan Brossa (Poemes civils, 1961)