dilluns, 18 de maig del 2020

MOIXONS

Foto: Estel Bové Munté
Tot el que està volant pels aires i no és un avió, i és petit i fa piu és un moixó. A la nostra zona tota la vida se n’ha dit així: un moixó, un moixonet, un ‘mixó’. 

L’hiperònim, és a dir, el mot de significat genèric és l’ocell. Per tant, tot són ocells, però els ocells de mida petita també són moixons, per exemple, un pardal, una cadernera, un passerell, etc. En terres de Ponent dels moixons també en diuen pardals, com a nom genèric.

Però vet aquí que als llibres i contes de la canalla el moixó no apareix per enlloc, tot són ocells i, naturalment, tothom, escola inclosa, parla d’ocells de totes les mides. Doncs aquí un ocell petit és un moixó. El reivindico. 

El meu padrí caçava moixons amb paranys, amb teles i reclams, i després la iaia els plomava i feia l'arròs de moixonets. Però un cop va caçar un esparver. El va fer dissecar amb les ales esteses i el va plantificar davant la porta de la meva cambra. Encara hi somnio amb la bèstia!




🎦   ELS OCELLS, d’Alfred Hitchcock
EUA, 1963. Doblada al català.
Una parella que s’acaba de conèixer es troba al mig d’un escenari impensable. Els ocells (de mida considerable tots) ataquen els habitants de Bodega Bay (Califòrnia), sense cap motiu aparent. 
Com en sabia Hitchcock d’enganyar-nos i de fer-nos patir amb el seu suspens!
Si ara fessin una nova versió seria espectacular, amb els nous efectes especials, però em quedo amb Hitchcock, perquè recordo que ens va impressionar moltíssim quan es va estrenar.

Quan veiem un seguit de moixons als fils de l’electre sempre recordem la pel·lícula i sense pensar-ho diem: los pájaros!
—Goita, noi bufó, quina pila de caça! Oi que t'agrada s'arròs amb moixonets, caronet des meu cor? Jo ja m'hi tinc ¡ai festa!

Joaquim Ruyra (La parada, 1919)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada