 |
| Fotografia amb retoc digital: Jobove Reus (Roma, plaça Navona) |
Hi ha assumptes que no els haurien de decidir els polítics, sinó els entesos. Les matemàtiques sempre han estat un os dur de rosegar perquè no hi ha hagut, en general, bons pedagogs que facin entrar bé l’assignatura. Les matemàtiques es poden explicar com un joc, com sap fer el meu amic Jordi, i es poden descobrir els resultats de les operacions per deducció, experimentant. Cal que la canalla tingui ganes de pensar!
El meu pare sempre deia que la regla de 3 és el millor invent de la humanitat!
En la darrera reforma educativa, els nostres savis de l’Olimp també van fer trontollar el llatí i el grec. Alguns van pensar que no calia que els alumnes patissin tant amb les traduccions de Plató i Virgili. Del llatí i del grec ens arriba tot el que sabem, tot el que diem. És la base sobre la qual parlem i comprenem. Ara bé, cal trobar la manera de fer les llengües clàssiques atractives!
El llatí del meu Batxillerat de fa molts anys era una interminable traducció de textos que ni enteníem ni teníem ganes d’entendre. Temps perdut.
Matemàtiques ens ve del grec máthēma, que significa estudi, aprenentatge, ciència. Per tant, matemàtiques és tot el que té a veure amb la ciència. I què és la scientia? És el coneixement!
Cogito ergo sum: «Penso, aleshores existeixo» -va dir Descartes.
🎦 UNA MENTE MARAVILLOSA, de Ron Howard
EUA, 2001. 4 Oscars i molts premis més.Una ment matemàtica privilegiada intentarà aconseguir una teoria revolucionària. El Departament de Defensa aprofitarà la seva habilitat perquè desxifri codis secrets.
Una pel·lícula molt interessant i ben aconseguida. A les ments que constantment estan treballant en un projecte els costa molt tocar de peus a terra i viure com qualsevol altra persona i, sobretot, tenir una relació social equilibrada.
Tràiler: https://youtu.be/bsz0Ptx1htE
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï matemàtiques?
Per què, diria. Que dos trossos de pa són més que un
Prou que ho notaràs.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï francès?
Per què, diria. Aquesta nació s'ensorra. I
Frega't el ventre amb la mà i queixa't
Que tothom t'entendrà.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï història?
Per què, diria. Aprèn a amagar el cap sota terra
I així potser sobreviuràs.
Feliu Formosa (Poemes i cançons, 1998)
Avui m'ha agradat molt!! Bé, cada dia m'agrada molt, però avui una mica més. Acabo de llegir l'article. Realment, no m'ho puc creure.
ResponEliminabon article, fa reflexionar
ResponEliminaMolt d'acord Ció. Són necessàries les matemàtiques per a resoldre situacions quotidianes de la vida, pot ser a través del joc i de la resolució de problemes. Peblemes que es visquin com a tals en una situació viscuda i que s'arribi a la solució a través d'un raonament lògic. Per cert la situació- problema pot ser, aritmètic, de situació a l'espai, geomètric,de mesures,etc.
ResponEliminaHola. Surts com a 'desconegut'. No fa gaire vaig fer unes estovalles rodones i em van sortir bé perquè vaig recordar la fórmula de la circumferència!
ResponElimina