 |
| foto: Alfons Barceló |
El confinament ens ha fet esprémer la imaginació com mai no ho havíem fet.
Cada any, al mes de maig, la colla d’amics ens reunim per fer una cassola de tros. Com que enguany no ha estat possible n'hem fet una a cada casa, hem penjat el resultat a les xarxes amb fotos o vídeos, i hem passat un parell d'hores ben entretinguts amb l’elaboració de la recepta. Ens ho hem passat bé, però que no serveixi de precedent. Preferim trobar-nos!
Les cassoles de tros són com els suquets de peix de pescador. A la cassola s’hi posa la verdura que en aquell moment hi ha al tros o a l’hort... i els pescadors hi posen el peix que acaben de pescar.
No hi ha una recepta única, perquè precisament s’hi posa el que tens a mà. No us diré quantitats, perquè això depèn que siguem dos o quaranta-dos. A aquestes alçades ja podem fer les coses a ull.
Per fer-ho senzill: posem oli a la cassola o a la paella i sofregim llonganissa i botifarra negra senceres. La traiem i hi sofregim costella de porc i daus de cansalada. A continuació hi afegim la ceba tallada, uns quants caragols nets (els del tros, els que se’ns mengen les verdures), bocins de coliflor i patates a daus. Quan està ben sofregit tot, hi tirem l’aigua i la sal, i deixem que bulli fins que les patates siguin toves. A continuació, els espinacs, molts espinacs, que se sobreïxin! Quan hagin reduït, hi afegirem al damunt la llonganissa i la botifarra negra. Si no us agrada un ingredient n’hi poseu un altre! Aquesta és la recepta dels meus amics Jordi i Anna de Santa Oliva, però evidentment, en trobareu de tots colors. N’hi ha que hi posen pebrot, albergínia, tomàquet, conill, és a dir, tot el que troben al tros! Ah! i una mica de bitxo! 😀
No he trobat cap pel·lícula sobre les cassoles de tros, però sí sobre les postres! Així que us recomano aquesta:
🎦 CHOCOLAT, de Lasse Hallström
Regne Unit, 2000, amb moltes nominacions.
Lansquenet, un poblet francès, acull dues persones noves, una mare i la filla. Inauguren una xocolateria amb dolços i pastissos boníssims.
És que gairebé la tastem i l’olorem la xocolata en aquest film!
Tràiler: https://youtu.be/dLAuf4-a0I4
El cargol va fent camí
amb les banyes estirades;
en cada banya un ull fi
lluent de les mollenades.
Salvador Perarnau i Canal (Cuques de llum, 1930)
Quan van fer la peli al cine, amb l'entrada et donaven una mica de xocolata!
ResponEliminaMolt bé l'explicació de la recepta !!
No recordava que ens donessin xocolata!
ResponEliminaSi Cio, molt ben explicada la recepta, ni ha que hi posem esparrecs!
ResponEliminaLa cassola de tros,que bona que ens va quedar!!
ResponEliminaLa pel.licula fa anys que la vaig veure amb la meva filla i ens va agradar molt, tant com la xocolata!!😉