PROHIBIT PROHIBIR

Prohibit prohibir va ser un dels lemes del Maig francès. Quan els de la meva edat érem adolescents va passar el mes de Maig del 68, i dic va passar perquè ni ens en vam adonar. Va passar de llarg. No va ser fins a uns deu anys més tard que en vam saber els detalls. Si algun jove em llegeix potser pensarà que és estrany aquest desconeixement. No teníem mòbils, ni Internet, teníem una única tele i una única ràdio, ni les revistes ni la premsa ni cap altre mitjà ens parlava dels fets de París. A més, no hi havia el costum –o els diners- d’anar de vacances a l’estranger. Només si algú tenia la sort de tenir algun conegut a França en va saber alguna cosa.  

Tot va començar amb els grups d’estudiants que protestaven contra el capitalisme, contra les guerres i contra el racisme. Al moviment s’hi van afegir grups d’obrers i de sindicats, i el Partit Comunista Francès. Va ser la mobilització més gran que s’havia fet mai a Europa. En el segle XX hi ha un abans i un després del Maig del 68 i no només polític, sinó també social i cultural.

El mes de maig de 2020 es recordarà com el maig amb totes les prohibicions possibles! Efectivament, també hi haurà un abans i un després. Caldrà tenir els ulls ben oberts perquè totes les llibertats que es van guanyar en aquell mes de maig no es perdin. És molt fàcil perdre-les a favor de la seguretat. Hi ha coses que costen segles de recuperar!

🎦   DESPUÉS DE MAYO, de Olivier Assayas

França, 2012

Un estudiant navega entre la seva vida privada i els compromisos adquirits en les revoltes del Maig del 68 a França. S’enamora i descobreix l’art. Haurà de prendre decisions importants per trobar el seu lloc al món. 

És una pel·lícula que fa reflexionar. No és només el Maig del 68 mateix, sinó les seves conseqüències, les seqüeles, el que en va quedar de tot plegat. 

Tràiler: https://youtu.be/pEjBe6V7-No

Quan els nois de la Sorbona, en el maig del 68, escrivien en les parets "Inventeu noves perversions sexuals!", estaven al pol oposat a Sade, malgrat l'insolent i arcaic del seu vocabulari.

Joan Fuster (Babels i babilònies, 1972)