UNA PIZZA PER EMPORTAR!

Els meus avis no van menjar mai pizza. Segurament no en van veure mai cap ni en sabien res de la seva existència. Fins i tot m’atreviria a dir que nosaltres, la gent de la meva generació, no en vam tastar una fins que no vam ser adolescents, perquè les primeres pizzeries es van establir a Catalunya a finals dels seixanta, més o menys. 

Una pizza és un plat d’origen italià, de cuina casolana, i es prepara amb una base de pa, i s’hi afegeix salsa de tomàquet, formatge (normalment mozzarella), orenga o altres espècies, i tot el que hi vulgueu posar a sobre: olives, tàperes, pernil, carxofes... de tot! 

Actualment la paraula pizza, escrita així, ja és un mot català, com ho són també els macarrons o el gaspatxo. Si el plat existeix i en mengem, n’hem de poder dir d’alguna forma. 

Nosaltres tendim a posar una t davant les zetes. És la nostra manera de pronunciar la paraula italiana; ara bé, a l’hora d’escriure el mot, ho hem de fer sense t. 

Probablement alguns es deuen posar les mans al cap quan veuen els ‘disbarats’ de pizzes que es fan i es desfan arreu del món. Quan escampes una idea sempre se te’n va de les mans, perquè cadascú hi posa la seva diferència. Si nosaltres haguéssim tingut tanta traça com els napolitans, ara les coques de recapte també es farien amb musclos!

Ah! i les pizzes les podem demanar per emportar. No cal que les demanem takeaway!

🎦   MANHATTAN, de Woody Allen

EUA, 1979

Conflictes romàntics d’un home de mitjana edat. S’enamora de l’amant del seu millor amic i intentarà per tots els mitjans abandonar la feina i anar-se’n amb ella. 

Mítica pel·lícula amb el més pur estil Woody Allen, amb converses interminables. És bonic el passeig que ens ofereix de Nova York, en blanc i negre. 

Tràiler de l’escena a la John’s Pizzeria de Nova York, que es va fer famosa arran d’aquesta pel·lícula. 

TRÀILER

Estic tan espantada que m'he cruspit una pizza i una bossa enorme de crispetes. Aquesta disbauxa calòrica m'ha fet un bé enorme.

Isabel-Clara Simó (Raquel, 1992)